L'Institut Borja de Bioètica-URL presenta el document "Consideracions sobre l'objecció de consciència"

El document és fruit del treball del seu Grup Interdisciplinari de Bioètica (GIB), un grup de caràcter permanent que fomenta la recerca en bioètica des de la reflexió interdisciplinària i que, amb aquest nou document, pretén promoure elements de judici entorn de l’objecció de consciència en l’àmbit de la salut.

Barcelona, 30 de novembre de 2012. A l’Estat espanyol el debat sobre l’objecció de consciència pren més força a partir dels canvis legals sobre la interrupció de la gestació aprovats l’any 2010 que modifiquen substancialment la regulació d’aquestes pràctiques i generen diferents reaccions entre els col·lectius dels professionals de la salut.

L’objecció de consciència en el context de les professions sanitàries pateix una manca de regulació i en canvi hi ha una casuística molt diversa tal com s’exposa en aquest document. Aquesta objecció pot tenir diverses formes de manifestació i expressió, i en l’àmbit de la sanitat planteja moltes dificultats, més enllà dels temes vinculats a l’inici de la vida i al final de la vida. Cal, també, fer una distinció important entre allò que considerem pròpiament “objecció de consciència” i el que en podríem dir “objecció professional o reticència moral del professional”.

Per tot això, l’Institut Borja de Bioètica-URL ha considerat necessari fer una profunda reflexió del concepte d’objecció de consciència, tant des del punt de vista ètic com jurídic, més enllà dels posicionaments enfrontats que acompanyen aquesta qüestió, fonamentant el respecte a la llibertat de consciència de les persones i al dissentiment, sense censurar o penalitzar l’objector, i sense que això hagi de suposar una vulneració dels drets del ciutadà.

“Consideracions sobre l’objecció de consciència” és un text amb reflexions i consideracions que formula les bases morals d’un dret reconegut per les societats democràtiques i alhora planteja els possibles límits ètics, deontològics i jurídics del seu exercici en una societat plural i oberta com és la nostra.

El document exposa quatre grans parts: la reflexió ètica sobre l’objecció de consciència; la perspectiva jurídica; l’objecció en l’àmbit dels professionals de la salut i, finalment aquelles situacions de possible conflictivitat en l’àmbit sanitari diferents de la pròpia objecció. Per concloure, es recullen deu conclusions que sintetitzen el contingut del document.

Podeu consultar el document íntegre en el darrer exemplar de la revista Bioètica & Debat.

Més informació:
Maria José Abella
Comunicació
Institut Borja de Bioètica - URL
Tel. 93 600 61 06
mjabella@ibb.hsjdbcn.org