L’Observatori de l’Ebre analitza els efectes de l’activitat solar als transformadors d’alta tensió

De la mateixa manera que els fenòmens meteorològics extrems poden esdevenir devastadors per a la població humana, el fet que el Sol emeti quantitats ingents de partícules i energia cap a l’espai fa que, en determinades ocasions, sistemes tecnològics terrestres es puguin veure afectats severament. Per analogia, a la ciència que estudia aquests fenòmens se l’anomena avui en dia meteorologia espacial, tot i que no ha estat altra cosa que rebatejar el que tradicionalment s’havia conegut com física de les relacions Sol-Terra, disciplina en la que l’Observatori de l’Ebre va esdevenir pioner a principis del segle XX, i en la que s’ha estat treballant, doncs, durant més d’un segle.

Roquetes, 26 d'abril de 2012. El Sol presenta cicles d’activitat d’aproximadament onze anys i, seguint l’analogia amb el clima terrestre, podríem dir que en aquests moments, després d’uns anys de relativa calma, estem deixant la tardor per entrar a l’hivern, atès que el període de màxima activat s’espera entre els propers mesos del 2012 i el 2015. La manifestació més clara d’aquesta activitat és l’aparició esporàdica de taques a la Fotosfera solar, que van creixent en nombre i en àrea i desplaçant-se des dels pols a l’equador, a mesura que avança el cicle. Lligades amb l’aparició de les taques es produeixen explosions a la superfície de Sol que emeten una gran quantitat de matèria ionitzada, que quan arriba a les proximitats de la Terra, en determinades condicions, genera corrents elèctrics importants a la magnetosfera i a la ionosfera que es tradueixen en variacions del propi camp magnètic terrestre, anomenades tempestes geomagnètiques.

La meteorologia espacial no és un fenomen nou, però mai els éssers humans havíem estat tan dependents dels sistemes tecnològics. Els sistemes susceptibles de veure’s afectats per aquests fenòmens són les xarxes de transport i distribució d’energia elèctrica, les línies ferroviàries, els oleoductes i gasoductes. Però també les comunicacions de ràdio, els sistemes electrònics dels satèl·lits, els sistemes de posicionament i navegació per satèl·lit. Fins i tot els tripulants i viatgers de determinats vols que usen rutes polars poden patir l’exposició a dosis excessives de radiació.

L’Observatori està duent a terme un projecte per a la predicció dels corrents induïts geomagnéticament a les subestacions i transformadors de la xarxa de 400 kV de Catalunya, finançat per Endesa i desenvolupat en col·laboració amb Enginyeria La Salle (Universitat Ramon Llull). Constitueix el primer l’esforç de modelatge i mesura de d’aquests efectes a Espanya, i fins i tot al sud d’Europa. Els resultats s’acaben de publicar a la revista Space Weather de l’American Geophysical Union. Aquests resultats mostren que l’efecte és molt menor que les intensitats que en general han provocat impactes en xarxes elèctriques en regions de latituds més altes, com ara l’apagada de la xarxa del Quebec durant una tempesta el 1989, però pot arribar a ser significatiu en alguns dels transformadors de la nostra xarxa.

Més informació:
David Altadill
Observatori de l'Ebre
Tel. 977 588 803
daltadill@obsebre.es
www.obsebre.es