Blanquerna Salut aborda el càncer de mama en una jornada científica
“Hi ha 4000 nous casos anuals de càncer de mama però la mortalitat tendeix a disminuir amb un alt percentatge de supervivència als 5 anys”, va dir el Dr. Josep Alfons Espinàs el passat 24 d’octubre en una jornada científica sobre el càncer de mama que va organitzar la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL.
Barcelona, 26 d'octubre de 2012. A la primera taula rodona, amb el títol “Càncer de mama: abordatge multidisciplinar” hi van participar el Dr. Espinàs, coordinador de l'Oficina de cribratge del càncer al Pla Director d'Oncologia a Catalunya; de la Dra. Paola Murata, oncòloga mèdica a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; i de la Dra. Tània Estapé, psicooncòloga a la FEFOC (Fundació per a l'Educació Pública i la Formació en Càncer); i amb la moderació de la Dra. Emília Sánchez, vicedegana de Postgrau i Recerca de la FCS.
Impacte, prevenció i cribratge del càncer de mama
En la seva intervenció, el Dr. Josep Alfons Espinàs també va apuntar, respecte de l’impacte, que “el càncer de mama és el càncer més freqüent en les dones, el 28% del casos de càncer en dones són de mama”. Respecte de la prevenció primària i com a resposta a la pregunta si aquest càncer es pot evitar, va dir que “no se’n coneixen les causes però es poden evitar alguns factors de risc”, i en va assenyalar alguns com l’edat, l’obesitat, el consum d’alcohol i una dieta massa rica en greixos saturats. En aquest sentit va subratllar “la importància de l’activitat física, d’evitar el sobrepès, vigilar el consum de determinats fàrmacs, en definitiva una dieta i estil de vida saludables”. Pel que fa a la detecció precoç, va explicar la controvèrsia que hi ha entre alguns grups sobre l’eficàcia de les mamografies “pels efectes adversos que poden presentar (falsos positius o sobrediagnòstics)” i va afirmar que “hi ha suficient evidència científica de que la mamografia és una eina eficaç de prevenció del càncer de mama” i va destacar “l’efectivitat d’aquests programes de detecció precoç tot i els efectes adversos que es poden presentar ja que s’evidencia una reducció de la mortalitat del 25 al 31%”. També va afegir que “aquesta reducció de la mortalitat és deguda a la detecció precoç i també a les millores en els tractaments”. Per finalitzar va explicar altres intervencions que es fan des del Pla director d’oncologia del Departament de Salut, entre d’altres “el diagnòstic ràpid del càncer quan hi ha simptomatologia, oncoguies, noves tècniques terapèutiques i suport i un model organitzatiu basat en l’atenció multidisciplinària”.
Abordatge terapèutic del càncer de mama
“Es diagnostiquen càncers en estadi inicial gràcies als programes de detecció precoç” també va subratllar la Dra. Paola Murata a l’inici de la seva intervenció. Va explicar com es desenvolupa el càncer de mama “a partir d’una cèl·lula danyada que es resisteix a morir i que creix incontroladament”. Va coincidir amb el Dr. Espinàs quan va assenyalar els factors que incrementen el risc de patir un càncer de mama, i va explicar que “hi ha molts subtipus de càncer de mama i no tots es tracten igual”. En aquest sentit, va apuntar dos tipus de tractament, “el tractament loco-regional (cirurgia i radioteràpia postquirúrgica) i el tractament sistèmic (quimioteràpia, hormonoteràpia i antidiana)” i va afegir que “el tractament s’aplica en funció de l’estadi –n’hi ha quatre- en què es troba el càncer”. La Dra. Murata va posar èmfasi en “la importància del tractament sistèmic fins i tot quan la cirurgia ha extirpat el tumor. La quimioteràpia o la teràpia addicional després de la cirurgia –vs dir- augmenta la supervivència i la recidiva és més tardana”. També va explicar que “la quimioteràpia ataca cèl•lules dolentes i bones, però el benefici del tractament és més gran que el risc que comporta”. En l’estadi avançat, va dir “no hi ha una cura però s’ha aconseguit cronificar la malaltia amb els tractaments, intentant millorar la qualitat de vida, alleujar els símptomes i controlar-la”. Per acabar, va explicar que “el coneixement biològic més profund i la identificació de noves dianes terapèutiques permetrà el disseny d’estratègies de tractament més efectives, com és una medicació que només ataqui les cèl·lules dolentes”.
L’impacte psicològic en el càncer de mama
La Dra. Tània Estapé va abordar l’impacte psicològic del càncer de mama en les pacients i la importància del suport psicològic. “El càncer és més que una malaltia, moltes vegades es cura però deixa seqüeles” i va constatar que avui dia “és una malaltia que continua sent tabú”. Un dels moments cabdals en les fases del càncer “és el moment del diagnòstic, encara hi ha moltes dones que no parlen de càncer, no n’utilitzen la paraula”. La Dra. Estapé va explicar que l’impacte del diagnòstic en la pacient és degut “al significat que té el càncer, a la incertesa que provoca, a la pèrdua de control (la meva vida comença a dependre d’altres persones)… “. “Hi ha molta hostilitat a acceptar-lo”, va afegir i per això va subratllar la importància de “millorar l’atenció i el temps de dedicació cap a la pacient en el moment de la informació del diagnòstic ja que el nivell d’ansietat és molt elevat”. També va advertir del perill de “la pressió excessiva de l’entorn perquè la pacient mostri optimisme, el que s’anomena ‘tirania del pensament positiu’ ja que provoca sentiment de culpa i pot induir a trastorns d’ansietat i depressió per no complir aquestes expectatives de l’entorn”. Respecte del tractament, va assenyalar que “el més acceptat és la cirurgia i el més temut és la quimioteràpia pels efectes secundaris que té com la fatiga, l’obesitat, problemes neuropsicològics (pèrdua de concentració i de memòria)”. Durant la fase d’alta, la psicooncòloga va explicar que “les pacients tenen por a que finalitzi el tractament perquè és quan sorgeixen dubtes sobre la recuperació de la identitat, por a la recaiguda, a la discriminació social, professional i laboral. El 23% de les dones –va apuntar- veuen afectada la seva situació laboral”. També va posar èmfasi en els familiars que “tenen el mateix nivell d’alteració psicológica que la malalta”. I va acabar posant de manifest que un dels objectius fonamentals de la intervenció psicològica és “intentar que la dona no se senti en aquesta presó del càncer sino que visqui el càncer com si portés una maleta”.
Intervenció multidisciplinar
A la tarda, les tres ponents (exestudiants de Blanquerna-URL) en la taula rodona moderada pel professor de la FCS Antoni Cabot Àngels Pera, fisioterapeuta a l'Institut Català d'Oncologia; Carol García, infermera a l'Institut Català d'Oncologia; i Lourdes Bàguena, nutricionista a Oncovallès, van parlar de la importància de la intervenció multidisciplinar i del treball en equip des de les diferents disciplines. Des de la nutrició, Lourdes Bàguena va subratllar que “l’adherència a la dieta mediterrània redueix favorablement els factors de risc del càncer i una adequada aportació de nutrients també disminueix el risc de toxicitat dels tractaments i de complicacions postoperatòries i ajuda a la regeneració de teixits que han quedat danyats un cop la pacient ha estat donada d’alta”. Per la seva banda, Carol Garcia va destacar el paper cabdal de la infermera en tot el procés de la malatia ja que “actua abans del tractament, durant i després”. “Proporcionem educació sanitària, recomanacions pre i postoperatòries, preparem per l’alta de la pacient… i som –va assenyalar- el referent real per al pacient, la família i l’equip assistencial”. Per acabar i des del punt de vista de la intervenció fisioterapèutica, Àngels Pera va apuntar que “la fisioteràpia incideix positivament en la qualitat de vida de les pacients” i també va posar èmfasi en “l’eficàcia del treball en equip. La pacient l’hem de veure en totes les seves dimensions”.
Podeu veure les fotografies de la jornada.
Més informació:
Marta Clos
Cap de premsa de Blanquerna
Tels. 93 253 31 22 / 699 45 48 51
Neus Fajas | Tel. 93 253 30 58
martacj@blanquerna.url.edu
www.blanquerna.url.edu