Un radiotelescopi destinat a protegir els astronautes que van anar a la Lluna es troba a l’Observatori de l’Ebre

Dilluns, 22 de juliol de 2019. L’any 1961, el president dels Estats Units d’Amèrica, John F. Kennedy, va decidir que l’arribada de l’home a la Lluna seria un objectiu prioritari del seu país. Amb aquesta acció va posar en marxa la gran maquinària científica i tecnològica, que va permetre a Neil Armstrong i Buzz Aldrin caminar pel nostre satèl·lit abans que cap altre ésser humà, justament ara fa 50 anys.

Un dels problemes a resoldre era el de la seguretat dels astronautes, exposats als efectes nocius del vent solar. Així doncs, calia fer un seguiment detallat de l’activitat solar, perquè les erupcions solars són capaces d’accelerar un gran nombre de partícules a energies suficientment altes com per a que la radiació sigui perjudicial per als astronautes que es troben a l’espai, fora de la protecció de l’atmosfera del nostre planeta. És per aquesta raó que la NASA va crear la xarxa SPAN (Solar Particle Alert Network) que consistia en set observatoris solars situats en diferents punts del planeta, per tal de garantir un seguiment permanent de l’activitat solar. Un dels observatoris es va situar a Maspalomas, Gran Canària. Els radiotelescopis tenien antenes parabòliques (inserides dins d’un radom protector) de la mida de 2,5 metres de diàmetre i que eren capaços d’observar tres freqüències (1420, 2695 i 4995 MHz). 

En aquells temps l’Observatori col·laborava amb la NASA, i amb l’Oficina de Recerca Científica de la Força Aèria americana (AFORS), en l’estudi de la densitat d’electrons de la ionosfera terrestre (un tema científic molt relacionat amb l’estudi de l’activitat solar), però no va participar directament en el programa Apollo. 

Això no obstant, l’any 1972, un cop acabat el programa Apollo, es van desmantellar els radiotelescopis de la xarxa SPAN, inclòs el de Maspalomas, que fou donat per la NASA a la Comissió Espanyola per a la Recerca de l’Espai. Llavors, la Comissió el va entregar a l’Observatori de l’Ebre. 

Amb certes dificultats al principi, a causa de la manca de recanvis i de personal, el radiotelescopi es va utilitzar regularment per a observar l’activitat solar i, cap als anys vuitanta la seva explotació era ja normal, resoltes les dificultats inicials. En aquella època, el radiotelescopi s’utilitzava per estudiar els impactes de les erupcions solars en l’activitat geomagnètica, però a poc a poc, a causa de la seva obsolescència va anar caient en desús. Hi va haver un projecte conjunt amb la UPC per renovar-ne els elements clau, però el projecte no va donar els resultats esperats i, així, el telescopi es va deixar d’utilitzar. 

Actualment, l’antena del radiotelescopi segueix instal·lada al seu lloc, al darrere del Pavelló Elèctric de l’Observatori de l’Ebre. Malgrat la seva rellevància, com a peça del programa Apollo, el telescopi encara no s’ha pogut museitzar i no forma part del recorregut típic de les visites de divulgació científica.

Cal comentar que aquest no fou el primer radiotelescopi de l’Observatori. L’Observatori conserva encara l’estructura de l’antena d’un radiotelescopi anterior, instal·lat l’any 1959 i que fou el primer radiotelescopi d’Espanya, destinat també a estudiar l’activitat solar. Aquell telescopi treballava en la longitud d’ona d’1 metre. 

Un radiotelescopi és una antena i un receptor de ràdio destinats a enregistrar les ones de ràdio provinents de l’espai. Les ones de ràdio són la part de l’espectre electromagnètic de longitud d’ona més llarga que l’infraroig. 

L'Observatori de l'Ebre és una fundació destinada a l'estudi i l'observació de fenòmens geofísics. Fou fundat l'any 1904 per la Companyia de Jesús i es troba al municipi de Roquetes (Baix Ebre). L’Observatori és un institut universitari de la Universitat Ramon Llull i és un centre coordinat del Consell Superior d’Investigacions Científiques. El Patronat de la Fundació és format per l’Ajuntament de Roquetes (Presidència del Patronat), l’Ajuntament de Tortosa, la Diputació de Tarragona, el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya, l’Agència Estatal de Meteorologia, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i l’Institut Geogràfic Nacional.