Esade preveu una contracció de l’economia espanyola superior al 10% l’any 2020 i una recuperació d’entre el 6 i el 7% el 2021
El confinament ha tingut un gran impacte en els comptes públics, que tancaran l’any 2020 amb un dèficit de més del 10 % i amb un deute públic superior al 115%
Dimecres, 8 de juliol de 2020. L’economia espanyola tancarà l’any 2020 amb una caiguda superior al 10 % del PIB, i el 2021 creixerà entre el 6 i el 7 %, sempre que no s’esdevingui un segon episodi de confinament com el d’aquesta primavera. Aquestes són les previsions que recull l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, elaborat amb la col·laboració del Banc Sabadell i dirigit per José Ignacio Conde-Ruiz, professor visitant d’Esade i subdirector de la FEDEA, i autor, juntament amb el professor d’Esade Josep M. Comajuncosa, de l’anàlisi de conjuntura i de la previsió. L’informe també prediu un increment del dèficit públic per sobre del 10 % del PIB i un deute públic superior al 115 % al final del 2020.
Per Esade, la recessió de l’economia espanyola serà més gran que en altres països, per raó de la seva naturalesa, molt orientada a uns serveis que requereixen molt contacte social, els quals es veuran més afectats i durant més temps; pel seu teixit empresarial, amb un percentatge important d’empreses petites o molt petites, que requeriran mesures específiques de finançament; per un confinament més estricte que en altres països, que fa anticipar una caiguda més gran del creixement al segon trimestre; pel fet de disposar d’un mercat laboral més precari, amb índexs més alts de temporalitat, i per una mobilització menor dels recursos per fer front a la crisi, en tenir menys capacitat de resposta fiscal que altres països.
Segons els autors de l’anàlisi de conjuntura de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, la recuperació dependrà de si es fa una desescalada correcta dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), per a la qual suggereixen un esquema flexible, amb incentius a l’ocupació, a fi d’evitar que els ERTO esdevinguin ERO (o acomiadaments); dels ajuts específics als sectors que en resultin més afectats, que en alguns casos necessitaran activar la demanda; del crèdit, per tal que la manca de liquiditat de les empreses no es tradueixi en una manca de solvència, i del futur Fons Europeu de Recuperació Econòmica. Consideren que aquest fons hauria de protegir el mercat únic europeu i compensar els països amb menys marge fiscal, per tal que puguin competir en igualtat de condicions a la zona euro. Aquest reforç s’hauria de vehicular principalment a través de transferències, i no de crèdits, perquè no acabi repercutint en el deute i en les finances públiques, que estaran sotmeses a un gran estrès als propers anys.
La zona euro confia en la seva salut financera i en el Fons de Recuperació Econòmica
El Banc Central Europeu (BCE) preveu per al 2020 una caiguda del 8,7 % a la zona euro, quasi el doble que el 2009 (4,5 %), i, per al 2021, un creixement agregat del 5 %. Tanmateix, Esade adverteix que aquesta recuperació serà asimètrica, ja que mentre Alemanya clourà el 2021 amb una producció un 0,5 % superior a la que tenia abans de la pandèmia, d’altres països, com Espanya i Itàlia, i fins i tot França, es quedaran per sota.
La recuperació a la zona euro té un punt fort: la salut del sistema bancari, que afronta aquesta crisi en una situació considerablement millor que la Gran Recessió. La política monetària del BCE ha permès mantenir a un bon ritme el flux de crèdit a les empreses (incloses les pimes) i ha aconseguit retenir els tipus d’interès del deute públic a uns nivells baixos i similars entre els diversos països de la zona. Un dels elements crucials per a una recuperació sòlida serà el Fons Europeu de Recuperació Econòmica. Els termes en què l’aprovi aquest estiu el Consell Europeu seran un senyal de la voluntat política d’avançar cap a una major integració fiscal a la zona euro.
En principi, el Fons Europeu de Recuperació Econòmica té previst destinar 750.000 milions d’euros, els quals s’invertiran preferentment en sanitat, en educació i en aquelles mesures que puguin millorar la productivitat i el creixement a llarg termini de l’economia de la zona euro, per fer-la més digital i més sostenible des de la perspectiva mediambiental. Per sufragar-lo, s’emetran bons des del 2021 fins al 2024. Aquests bons es retornaran amb càrrec al pressupost de la Unió Europea, i també es poden introduir noves figures tributàries, lligades al món digital i al medi ambient. Això seria un pas molt important per a la integració fiscal que necessita la zona euro si vol convertir-se en una àrea monetària òptima, com recorden els autors de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade.
Recuperació asimètrica i augment de la desigualtat social a escala global
A escala global, Esade preveu que la segona meitat del 2020 serà una mica millor que la primera, en què el confinament ha produït un shock de l’oferta, degut a l’aturada de la producció i dels serveis, i un shock de la demanda, com a conseqüència de la caiguda del consum i de la inversió empresarial, els quals, sumats a una gran incertesa, han ocasionat una recessió econòmica més greu que la de la crisi financera del 2009.
La reactivació de l’economia global s’esdevindrà a mesura que els confinaments es vagin flexibilitzant i l’economia vagi recobrant l’activitat, per bé que hi haurà alguns sectors que trigaran a assolir el nivell d’abans de la crisi, perquè requereixen més contacte social. El grau de recuperació dependrà de com afrontin els països els problemes de solvència de les seves petites i mitjanes empreses en aquests sectors, minimitzant el nombre de fallides i la pèrdua de llocs de treball, i també dependrà de les polítiques monetàries que duguin a terme els diferents bancs centrals, que hauran de ser molt expansives, per tal d’acomodar les imprescindibles polítiques fiscals expansives.
L’Informe Econòmic i Financer d’Esade adverteix que totes aquestes mesures tindran un gran impacte en els respectius pressupostos públics, amb un augment considerable del dèficit i, per tant, un increment del deute públic, tant a les economies desenvolupades com a les emergents. Aquesta perspectiva anticipa una recuperació asimètrica segons els països i els sectors, però també entre els diferents col·lectius de població, una desigualtat social que pot generar tensions de tipus polític.
Informe Econòmic i Financer (juliol 2020)
Més informació
Mar González
Directora ESADE Communications Unit
Tel. 93 495 20 99
mar.gonzalez@esade.edu
També et pot interessar
Els reportatges parlen sobre l’Interactive Arts & Science Laboratory, el nou laboratori per a la recerca transdiciplinària i la creació artística de La Salle-URL
