La pandèmia reforça l’Agenda 2030 i el paper de les pimes com a motor de canvi cap a la sostenibilitat

07.07.2021

Les organitzacions empresarials representants de pimes consideren que els fons NextGenerationEU són una oportunitat històrica per reactivar i transformar l’economia

Dimecres, 7 de juliol de 2021. L’Agenda 2030 adquireix més rellevància en l’escenari pospandèmia com a element de cohesió de les polítiques globals de sostenibilitat social i mediambiental. Els governs estan cridats a adoptar un paper protagonista en la recuperació, establint noves regles de joc perquè les petites i mitjanes empreses contribueixin a crear riquesa i es corresponsabilitzin en la transició cap a un model econòmic sostenible. Aquesta és una de les conclusions principals del quart informe de l’Observatori dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), titulat La rellevància de l’Agenda 2030 en l’escenari post-COVID, elaborat per la Càtedra LideratgeS d’Esade-URL, amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa”, que s’ha presentat avui al CaixaForum de Madrid.

Aquesta edició avalua els avanços principals que s’han assolit amb relació a l’Agenda 2030 i se centra en el potencial de les pimes per participar en els fons NextGenerationEU i per abordar la transició ecològica, la transformació digital i la cohesió social. Encara que les petites i mitjanes empreses continuen afrontant les conseqüències de la crisi econòmica provocada per la COVID-19, l’estudi destaca les oportunitats per a la sostenibilitat en les àrees de la salut, la digitalització, el teletreball i la conciliació, com a àmbits d’actuació prioritaris per a l’empresa a curt i a mitjà termini. Per a l’elaboració de l’informe, s’ha comptat amb la participació de la CEPYME en l’àmbit nacional, i de l’AMEC, la CEA, la CEPYME Aragón, la ConfeBask i la PIMEC en el territorial i sectorial, com també amb la col·laboració del Pacte Mundial de les Nacions Unides a Espanya.

Segons Àngel Castiñeira, director de la Càtedra LideratgeS d’Esade i coautor de l’informe: “Els governs tenen davant seu una oportunitat única per implementar un nou model de governança que concedeixi a les pimes el protagonisme que es mereixen i introdueixi els incentius necessaris per a la plena incorporació de la sostenibilitat”.

Per la seva banda, Àngel Pes, director de l’Observatori dels ODS, destaca la importància del lideratge de les administracions públiques per combatre els estralls de la pandèmia: “A diferència del que va passar després de la Gran Recessió de l’any 2008, creixen les veus que consideren que l’escenari actual és un punt de no retorn per abordar reformes de gran importància i establir les bases d’un nou paradigma de generació de riquesa, vinculat a la sostenibilitat.”

Oportunitat per modernitzar el teixit productiu

Pel que fa a l’impacte que la crisi està tenint, l’informe assenyala que algunes pimes han demostrat una gran capacitat per adaptar la seva activitat empresarial a l’escenari provocat per la COVID-19. També s’han reforçat les col·laboracions entre les empreses i les xarxes de distribució local. Així mateix, s’observa una aposta més decidida pels processos de digitalització i per la introducció de les noves tecnologies. Finalment, la introducció del teletreball s’ha revelat com un mecanisme efectiu que permet mantenir l’activitat de l’empresa i garantir els llocs de treball.

A Espanya, el 99,8 % de les empreses són pimes i generen el 64 % de l’ocupació del país. Això les converteix en actors essencials per garantir la bona salut de l’economia i en una peça clau per construir un model econòmic més sostenible. Segons es desprèn de l’estudi, les organitzacions empresarials consideren que els fons europeus NextGenerationEU són una oportunitat històrica per activar la recuperació econòmica, transformar el teixit empresarial a Espanya i alinear l’activitat empresarial amb els ODS els propers anys.

Amb relació a l’Agenda 2030, l’informe assenyala que encara queda bastant camí per fer. El grau de coneixement del missatge dels ODS és del 78 % entre les pimes consultades, enfront del 97 % de la gran empresa. Entre els aspectes bàsics per afavorir-ne l’adopció, destaquen la necessitat de convèncer els CEO, el desenvolupament d’una normativa alineada amb la sostenibilitat, l’efecte d’arrossegament de les grans empreses o l’adopció de pautes de consum més sostenible per part dels consumidors, entre d’altres.

Més mencions als ODS, però pocs plans ambiciosos

L’informe de l’Observatori dels ODS mesura la contribució de les empreses espanyoles que cotitzen en borsa a l’Agenda 2030 i analitza la incorporació dels requisits de la Llei 11/2018 d’informació no financera i diversitat. L’any 2020, 106 de les 134 empreses cotitzades amb seu a Espanya van presentar informació no financera de l’exercici de 2019. Aquesta xifra representa el 79 % de les empreses, 9 punts més que l’any anterior (70 %).

El 73 % de les empreses esmenten els ODS als seus informes no financers, un 7 % més. Tanmateix, només una petita part d’aquestes mencions van acompanyades de plans ambiciosos que detallin la seva contribució a l’Agenda 2030. En aquest sentit, són menys les empreses que informen sobre mesures de digitalització (71 %) o sobre polítiques d’economia circular, les quals es continuen limitant bàsicament al reciclatge i a la reutilització. En canvi, sí que augmenta el percentatge d’empreses (89 %) que comuniquen que han desenvolupat polítiques d’igualtat de gènere. Els increments més notables es registren en les polítiques de contractació i de retribució salarial, que se situen en el 52 % i el 55 %, respectivament.

La presència dels ODS s’ha generalitzat a tots els sectors. Les empreses energètiques i del sector tecnològic continuen situant-se al capdavant. També destaquen, en menor grau, les empreses dels sectors industrial i de la construcció, i les de serveis financers i dels béns de consum. El sector dels serveis immobiliaris continua essent el més endarrerit a l’hora d’incorporar els ODS als informes no financers.

Guanya pes l’educació de qualitat i es posterga la fi de la pobresa

L’any 2019, els ODS que les empreses destaquen més a les seves memòries són el 8 (Treball digne i creixement econòmic), el 13 (Acció climàtica) i el 9 (Indústria, innovació i infraestructures). Aquests tres ODS es consoliden com els més citats per les empreses als tres darrers anys i superen el 45 % de les mencions.

Els ODS que progressen més són el 4 (Educació de qualitat), el 10 (Reducció de les desigualtats) i el 17 (Aliances per assolir els objectius). En canvi, l’ODS 1 (Fi de la pobresa), el 2 (Fam zero) i el 14 (Vida submarina) continuen estant postergats, atès que el percentatge d’empreses que reporten mesures vinculades a aquests objectius no arriba al 20 %.

Les anàlisis de materialitat tindran un paper central

L’informe analitza les memòries de les empreses espanyoles que cotitzen en borsa i en distingeix les quatre dimensions de la sostenibilitat: la governança, la prosperitat, les persones i el planeta. A més, aquesta edició de l’informe n’inclou un cinquè aspecte clau, la materialitat, entesa com el procés d’anàlisi que permet a l’empresa reorientar la seva estratègia cap a la sostenibilitat.

Segons Ferran Curtó, coautor de l’informe, “les anàlisis de materialitat tindran un rol central en l’informe no financer. A més de contribuir a focalitzar l’exercici de divulgació no financera en els aspectes de sostenibilitat, centrals per a l’empresa, permeten incloure els diferents grups d’interès en el procés de reflexió estratègica sobre la sostenibilitat i, d’aquesta manera, incorporar sensibilitats que ultrapassen les fronteres de la pròpia organització. Tot i així, les empreses espanyoles encara tenen molt marge de millora en aquest àmbit”.

Encara que el 80 % de les empreses estudiades reflecteixen a les seves memòries les qüestions de sostenibilitat més rellevants per al seu negoci, tan sols el 60 % identifiquen els riscos i les oportunitats socials, econòmiques i mediambientals que es deriven d’aquestes qüestions. Poc més de la meitat de les empreses (55 %) proporcionen informació sobre els procediments de gestió dels riscos vinculats a la cadena de valor.

En l’àmbit de la governança, augmenta el nombre d’empreses (83 %) que reporten polítiques de protecció dels drets humans. En el sector de l’economia i la prosperitat, destaca que el 71 % de les empreses reporten informació sobre digitalització, si bé aquesta pràctica està més estesa entre les empreses tecnològiques, energètiques i de serveis de consum. En matèria de persones, el 82 % han adoptat mesures per afavorir la conciliació de la vida laboral amb la familiar, però continuen essent poques les que concreten en què consisteixen aquestes polítiques. D’altra banda, en matèria de medi ambient o planeta, l’economia circular creix cinc punts respecte a l’any anterior i ja són el 85 % les empreses que l’apliquen. També augmenta un 5 % i se situa en el 89 % el percentatge d’empreses que comuniquen que han adoptat mesures per gestionar els residus que generen.