“Europa ha fet un ús geoestratègic de la gestió de les persones refugiades d’Ucraïna per utilitzar-la contra Rússia”

Dijous, 24 de març de 2022. “Em costa d’entendre perquè els instruments que Europa ha aplicat per acollir les persones refugiades de la guerra d’Ucraïna no s’han posat en marxa en altres moments”, s’ha lamentat Gemma Pinyol-Jiménez, directora de l’entitat especialitzada en afers internacionals i migracions Instrategies, alhora que denunciava que la Unió Europea “ha fet un ús geoestratègic de la gestió de les persones refugiades d’Ucraïna per utilitzar-la contra Rússia”.

Les polítiques migratòries, el seu impacte en els drets de les persones i les diferències en la gestió de les fronteres segons la procedència de les persones migrants han estat els principals temes del 79è Fòrum Social Pere Tarrés, un intens col·loqui entre Pinyol i Àlvar Sánchez, jesuïta director de la Delegació Diocesana de Migracions a Nador, que ha tingut lloc avui en format virtual amb el tema «Dues mirades a les migracions a cada banda de l’estret de Gibraltar».

La invasió russa d’Ucraïna i els moviments migratoris que aquest conflicte ha provocat en més de 2 milions de persones que han fugit del seu país en un mes ha estat un dels temes que ha centrat el debat. En contraposició a la ràpida acollida i regularització d’aquestes persones per part dels governs europeus, Gemma Pinyol-Jiménez ha recordat que “persones refugiades de la guerra de Síria del 2015 encara malviuen en camps de refugiats a Grècia” i ha conclòs que “la diferència que s’ha donat en les polítiques migratòries a la frontera sud i a Ucraïna ens mostra quin model de societat estem creant; una societat que normalitza la discriminació i la desigualtat”. “Hem vist que ara s’ha permès una regularització que no ha rebut cap comentari crític, però si poséssim sobre la taula la regularització d’altres col·lectius de migrants el debat seria virulent.” Tot i això, també ha volgut aplicar al conflicte una mirada en positiu: “La resposta que s’ha de donar en tot moment en un cas com aquest és la que s’ha donat ara”.

L’opinió dels ponents d’ahir és que la “instrumentalització de les persones refugiades no és nova”, i també veuen aquest fet en el canvi de postura del Govern espanyol sobre l’autonomia del territori del Sàhara Occidental: “L’obsessió pel control de les fronteres que ja hem vist que genera vulneracions dels drets humans portarà a demandes cada cop més altres dels governs als quals demanem que ens facin de gendarmes”, ha alertat Pinyol, que afegia: “En nom de la protecció estem posant la nostra seguretat en mans de països no democràtics que no respecten els drets humans. Estem degradant les nostres democràcies a costa dels drets de les persones.”

Hi coincideix Àlvar Sánchez, que ha denunciat que “la construcció d’un imaginari per justificar la vulneració del dret d’asil acaba sent un atac homicida” que acaba induint milers de persones que fugen de conflictes bèl·lics a la mort: 4.016 víctimes en naufragis al Mediterrani l’any passat, segons ha detallat. “Tot això ens recorda que les societats europees potser no som tant respectuoses amb els drets humans com ens pensem”, ha afegit. El jesuïta treballa a Nador i ha explicat la realitat de bona part del continent africà, que s’enfronta diàriament “a la inseguretat alimentària i a la injustícia ambiental”, una desigualtat accentuada per la pandèmia que impulsa milers de persones a buscar un futur millor a Europa.

Però per als dos ponents, “la immigració no és un repte ni un problema. El racisme, la xenofòbia i les desigualtats sí que ho són”, ha afirmat Pinyol, mentre Sánchez ha complementat aquesta afirmació assegurant que “no poem consentir la criminalització de persones que escapen del conflicte”. La raó d’aquest racisme latent no és casual. Segons han explicat, amb les seves polítiques migratòries, els estats “creen un imaginari que no és real d’un món on arriba gent que ens vol prendre el nostre”. Això deshumanitza les persones migrades i les converteix en “instruments geoestratègics” al servei dels interessos dels governs i alhora permet vendre “la idea senzilla de construir fronteres com el gran element defensor que ens protegirà de tot”.

De fet, segons ha apuntat Pinyol, “la manera com els estats gestionen la immigració fa una foto de la societat que volem ser, i ara mateix aquesta foto no sembla molt receptiva a l’acollida, sinó precisament a la criminalització de les persones més vulnerables”.

Per tot això, tots dos ponents van coincidir a reivindicar “el dret de les persones a no migrar”. “Però això implica canviar el món i les relacions internacionals tal com les coneixem avui dia”, va concloure amb un punt d’escepticisme Gemma Pinyol-Jiménez.

El Fòrum Social Pere Tarrés, l’espai de debat i col·loqui de la Fundació Pere Tarrés en col·laboració amb El País, arriba ja a la 79a edició i després de 25 anys s’ha consolidat com un espai de reflexió plural en temes d’acció social que reuneix periòdicament representants de l’àmbit social, polític, educatiu, acadèmic, institucional o econòmic. Al llarg de 79 edicions i més de 25 anys, pel Fòrum Social Pere Tarrés han passat personalitats com ara presidents de la Generalitat, Artur Mas, José Montilla i Jordi Pujol; el president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering; l’Abat de Montserrat, i nombrosos experts del món acadèmic i empresarial, entre d’altres ponents.