La recuperació econòmica continuarà el 2022, però s'enfrontarà a nous reptes concentrats al repunt inflacionari, segons Esade

23.02.2022

L'Informe Econòmic i Financer d'Esade, elaborat amb el suport de Banc Sabadell, posa de manifest que Espanya, que l'any passat va créixer per sota del que s'esperava, se situarà el 2022 entre les economies amb més impuls a la Zona Euro. Tot i això, aquest creixement s'enfrontarà a dos grans riscos: la incertesa sobre els colls d'ampolla a la cadena de subministraments i, especialment, a l'augment sostingut de la inflació

Dimecres, 23 de febrer de 2022. Espanya se situarà entre les economies amb més impuls de la Zona Euro el 2022, amb un creixement que pot rondar el 5,8%, gràcies, entre altres factors, a l'acceleració en el ritme d'execució dels fons europeus. Aquesta és una de les conclusions principals de l'Informe Econòmic i Financer d'Esade elaborat amb el suport de Banc Sabadell i dirigit per Toni Roldán, director d'EsadeEcPol, i en el capítol de la qual de conjuntura econòmica, a càrrec del professor d'Esade Josep M. Comajuncosa i de Manuel Hidalgo, senior fellow d'EsadeEcPol, es posa de manifest que la recuperació de l'economia espanyola el 2022 encara s'enfronta a alguns riscos. Entre aquests destaquen la incertesa sobre l'evolució dels costos de l'energia, el comportament de la cadena de subministraments i, sobretot, l'evolució de la inflació.

En aquest sentit, els autors de l'anàlisi de conjuntura assenyalen que els índexs d'inflació registrats a tancament del 2021 –Espanya (6,6%), Zona Euro (5%) i EUA (7%)– són els més alts en les darreres tres i quatre dècades, respectivament, i que, encara que els bancs centrals ja han respost al nou escenari amb un canvi d'orientació especialment als EUA, si no han pres mesures més agressives fins ara ha estat perquè la inflació subjacent, que exclou el preu de l'energia i els aliments, no s'ha allunyat de manera sostinguda de l'objectiu del 2%. Tot i això, adverteixen que, si la inflació segueix creixent, les autoritats monetàries es veuran obligades a una reorientació més dràstica de la seva política, accelerant la retirada d'estímuls econòmics, pujant els tipus d'interès i reduint els programes de compres d'actius, mesures que tindrien un cost per al creixement, cosa que obliga els bancs centrals a buscar un equilibri entre embridar la inflació i protegir la recuperació.

Recuperació global a dues velocitats

L'Informe Econòmic i Financer d'Esade assenyala que, encara que la majoria de les economies avançades han acabat 2021 amb nivells de Producte Interior Brut (PIB) anteriors a la pandèmia —Espanya (5%), Zona Euro (5,2%) i Global (5,9%)—, la recuperació ha estat molt desigual tant per països, en funció de la disponibilitat de vacunes i capacitat de resposta econòmica, com per sectors, ja que mentre els serveis han experimentat un fort enlairament, la indústria de manufactures ha crescut a menor ritme, fruit de les fortes disrupcions a la cadena global de subministrament ia les xarxes de transport internacional.

Per al 2022, l'informe anticipa un creixement global al voltant del 4,4%, molt més ràpid a les economies emergents i en desenvolupament (4,8%), que a les avançades (3,9%). Entre aquestes últimes, la Zona Euro es mantindrà a un ritme molt similar al registrat 2021, amb un 4,2%, i creixeran amb força el Regne Unit i els Estats Units amb sengles increments del 4,7% i del 4%, respectivament. Entre les economies emergents l'Índia, que ha crescut un 9,1% el 2021, es mantindrà un 9,0%. No obstant això, la Xina alentirà el ritme d'un 8,1% a un 4,8% el 2022, a causa de les dificultats que experimenta el sector financer.

Objectiu 2023: Recuperar índexs de producció previs a la pandèmia

De cara al 2023, la majoria d'economies desenvolupades veuran com la seva producció recupera la tendència anterior a la crisi i algunes superaran aquest llindar com els Estats Units, sempre que es concreti el pla d'infraestructures anunciat pel president Biden. i la Zona Euro, mentre que la implementació del programa EU-Next Generation tingui l'èxit esperat. Tot i això, a moltes economies emergents i en desenvolupament encara els quedarà camí per recórrer aquest any. Aquests seran els casos d'Índia, Indonèsia o Mèxic, la producció dels quals es trobarà a finals de 2023 encara entre un 2% i un 3% per sota del nivell de gener de 2020.

Per als autors de l'informe aquesta recuperació desigual en els índexs de producció reprodueix un patró invers a l'observat durant la gran recessió del 2008-2009, quan la crisi va ser més profunda a les economies desenvolupades. Segons la seva opinió, la diferència rau que, en aquesta ocasió, les economies avançades han sortit millor i més ràpidament de la recessió, per unes polítiques monetàries i fiscals més àgils i agressives i perquè han tingut un ritme més ràpid de vacunacions i una més gran capacitat per implementar polítiques compensatòries. Finalment, cal apuntar que el deute adquirit té una tònica de sostenibilitat notablement més nítida en aquestes que en els països emergents.

Aquesta edició de l'Informe Econòmic i Financer d'Esade compta amb la participació del Governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, que dedica un article a les implicacions dels riscos inflacionaris sota el títol “El repunt de la inflació: un fenomen més intens i persistent del que inicialment estava previst”. Tano Santos, professor de la Columbia Business School, se centra en la relació entre “Política monetària, estabilitat financera i el retorn de la inflació”; mentre que Francisco Vázquez-Grande, economista de la Reserva Federal, aborda “La pandèmia i la inflació als Estats Units”. Omar Rachedi, professor del Departament d'Economia d'Esade, tanca la secció de debat amb una anàlisi profunda sobre la “Inflació en temps de pandèmia”.