La soledat juvenil, l’eix temàtic del darrer número d’ “Educació Social. Revista d’intervenció socioeducativa”

Dimecres, 19 d'octubre de 2022. Inicialment, la soledat era quelcom que afectava a col·lectius específics com la gent gran o persones que quedaven al marge de la societat. Ara bé, el número 80 de la publicació “Educació Social. Revista d’intervenció Socioeducativa” té com a eix temàtic la soledat entre les persones joves. En aquest sentit, parteix de la base que els entorns urbans i l’autonomia que ofereixen les tecnologies han expandit la soledat a totes les franges d’edat fins a convertir-la en una de les grans epidèmies de les societats industrialitzades del segle XXI, apunta en l’editorial Jesús Vilar, professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-Universitat Ramon Llull (URL). Per això, el vuitantè número d’aquesta publicació monogràfica, titulat “L’acció socioeducativa davant el repte de la soledat dels joves”, analitza aquest fenomen.

La revista inclou un total de sis articles, el primer dels quals va a càrrec de les professores de la Universitat Pontificia Comillas Santa Lázaro, Rosalía Mota i Eva Rubio. “Una aproximació a la soledat juvenil: De què parlem? Què hi podem fer?”, exposa els diferents escenaris de soledat no desitjada en la població juvenil en els entorns familiars, comunitaris i ambientals. A més, també explica les iniciatives que existeixen per abordar aquest situació i proposa una sèrie de recomanacions.

En el segon article, “Soledats juvenils, atenció integrada i estratègies d’abordatge: anàlisi del cas de Gran Bretanya”, Arantxa Rodríguez-Berrio Usue Beloki, Amaia Mosteiro i Emma Sobremonte, docents de la Universitat de Deusto (País Basc), exploren les diferents respostes que s’han donat en l’àmbit internacional per fer front a les soledats juvenils, així com els casos d’èxit en les pautes d’intervenció que s’han dut a terme de manera individual, grupal i comunitària, especialment, a la Gran Bretanya.

El següent article, que escriuen de manera conjunta els professors de la Universitat de Girona Pere Soler-Masó i Edgar Iglesias i la docent de la Universitat Autònoma de Barcelona Berta Espona, es titula “La prevenció, detecció i acompanyament d’adolescents i joves en situacions de soledat”. Aquest presenta el procés de creació d’una guia, que porta el mateix nom que l’article, que han elaborat aquests tres especialistes per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona, en el marc de l’Estratègia Municipal contra la Soledat 2020-2030.

En una edat que es caracteritza per les relacions socials, la pandèmia i les restriccions de mobilitat i de reunió han repercutit en la sensació de solitud de molts adolescents i joves. Això és el que analitza l’article “Adolescència i joventut: la soledat en època de pandèmia”, que també aborda altres aspectes que poden fer que els nois i noies se sentin sols com, per exemple: la necessitat dels joves de distanciar-se dels adults en aquesta etapa vital; les relacions superficials que comporten les xarxes socials; la diferenciació entre autonomia i soledat; així com la dificultat d’acompanyar aquelles persones que se senten soles. Per parlar sobre aquests aspectes, l’article està escrit per Clàudia Viñas de Temple, coordinadora de l'Espai Jove i l'Oficina Jove d'Emancipació d'Esplugues de la Fundació Pere Tarrés, Joan del Rio, director tècnic de la Fundació Infància i Família, Mònica Garcia López, del servei per a Adolescents i Famílies, Montse Pujol Morcillo, del Centre per a famílies, Stefania Angella, de la Fundació Acció Social Infància, Raquel Terribas, Punt Aquí t'escoltem Sarrià- Sant Gervasi, així com les psicòlogues Eugènia Cruz, Helena Sànchez i Sandra Leyva.

El cinquè article, obra de les docents de la Universitat Deusto (País Basc) Maria Villaescisa o Garazi Yurrebaso, examina els processos de transició cap a la vida adulta de les persones amb capacitats diverses. Aquest article té com a finalitat poder dissenyar uns itineraris ajustats per a cada persona a través de l’anàlisi i la identificació dels processos d’acompanyament, així com les seves opcions de participació i xarxes de suport.

Finalment, Itsaso Biota, Amaia Eiguren, Maria Dosil-Santamaria i Maitane Picaza, professores de la Universitat del País Basc, fan una aproximació del fenomen de la soledat en aquest territori. Així doncs, en el capítol “Anàlisi de la percepció de la soledat de les persones a la Comunitat Autònoma del País Basc” parteix de la base que el capitalisme fomenta l’individualisme i, amb aquest context, explora com això afecta els residents d’aquesta regió.