Ramon Llull

Nascut a Palma de Mallorca l'any 1232 i, presumptament, mort a Tunísia l'any 1316, l'escenari de la seva infància va ser la reconquesta de l'illa per Jaume I d'Aragó. Senescal de la taula del rei, va ser educat segons les regles i els sabers d'un cavaller, es va casar i va tenir dos fills. Home d'acció i trobador, la seva dedicació a la vida religiosa començà l'any 1263, moment en què, inspirat per un extraordinari fervor, encetà la missió de conversió d'infidels (jueus i, sobretot, musulmans). Després d'un pelegrinatge a Santiago, amb aquest fi va estudiar llengües orientals durant nou anys i va fundar una escola a Mallorca consagrada a la preparació personal per a l'evangelització.

L'activitat literària de Ramon Llull s'inspirava en les seves propostes com a missioner i en els esforços educatius, totes dues temàtiques reflectides en una obra que compta amb més de 270 escrits i que es pot dividir en tres etapes. La primera correspon a la fase de preparació per a la seva missió, que va culminar amb la Lògica d'Algatzell i el Llibre de Contemplació en Déu. La segona etapa, a banda de peces literàriament més conegudes com el Llibre d'amic e amat i Blanquerna, recull l'Art abreujada d'atrobar veritat, una estructuració del contingut de la fe que va permetre a Llull una organització i una exposició molt més clares.

Així, amb possessió d'aquest mitjà, va viatjar repetidament a París, al nord d'Àfrica, a Montpeller i a Barcelona cercant l'adhesió de les autoritats eclesiàstiques i acadèmiques. A la tercera etapa de la producció lul·liana, té lloc una simplificació de l'aparell formal del sistema d'ensenyament amb la consegüent reformulació de l'Art amb l'Ars inventiva veritatis. Finalment, cap al 1308, Llull va acabar la darrera formulació extensa que faria del seu sistema: el llibre Ars Dei, obra que fou precedida el 1307 per dos dels escrits més importants de tota la seva producció: l'Ars brevis i l'Ars generalis ultima.

L'estil de Ramon Llull es va guanyar un lloc d'honor en la història de la literatura medieval espanyola. Els seus principis van ser difosos amb una gran influència pels seus seguidors –coneguts com a "lul·listes"–, es van fundar càtedres a les universitats de Barcelona i València per a la difusió de les doctrines del "Doctor Illuminatus" i l'any 1901 va sorgir a Barcelona la Revista Lul·liana, un diari dedicat a l'exposició de la filosofia de Ramon Llull.