La fragmentació política, l’estancament productiu i l’habitatge, els riscos principals per a l’economia espanyola l’any 2025, segons Esade

06.03.2025

L’Informe Econòmic i Financer d’Esade, elaborat amb el suport del Banc Sabadell, anticipa un creixement del 2,5% per a l’economia espanyola l’any 2025, impulsat per la demanda interna, els fons NextGenerationEU, la moderació de la inflació i la creació d’ocupació

Dijous, 6 de març de 2025. L’economia espanyola s’enfronta a tres grans reptes estructurals que n’amenacen el creixement i la competitivitat a llarg termini: la fragmentació política, que obstaculitza la presa de decisions i l’execució de reformes estructurals en àrees clau com la inversió, el mercat laboral i la qualificació del capital humà; l’estancament de la productivitat, que ha aprofundit la divergència, en termes d’eficiència i de competitivitat, amb la mitjana europea, amb una bretxa del 10-15% en productivitat per hora treballada des del 2008, i la crisi de l’habitatge, que afecta tant l’accessibilitat com l’estabilitat del mercat immobiliari, amb efectes directes en el benestar social i en la mobilitat laboral. Així ho recull l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, dirigit per Toni Roldán, director d’EsadeEcPol, i elaborat amb el suport del Banc Sabadell, en què el capítol de conjuntura econòmica ha estat desenvolupat per Josep M. Comajuncosa, professor d’Esade, i Manuel Hidalgo, professor de la Universidad Pablo de Olavide i senior fellow d’EsadeEcPol.

A aquests reptes, se suma un deute públic elevat, la reducció progressiva del qual continua essent insuficient. Per bé que ha mostrat una tendència a la baixa als darrers mesos, el seu nivell continua limitant la capacitat del Govern espanyol per aplicar unes polítiques fiscals anticícliques i augmenta la vulnerabilitat de l’economia davant de possibles shocks externs, cosa que suposa un risc addicional per a l’estabilitat econòmica del país.

Malgrat aquests reptes, els autors de l’informe preveuen un creixement del PIB del 2,5% l’any 2025, seguit (segons estimacions del Fons Monetari Internacional) d’un 1,9% el 2026 i d’un 1,7% el 2027, percentatges superiors als d’altres economies avançades. Aquest creixement estarà impulsat per la demanda interna, amb el consum privat com a motor principal, i per la recuperació de la inversió, afavorida pels fons NextGenerationEU. També s’espera una moderació de la inflació i un creixement de l’ocupació, però a un ritme més lent que als trimestres anteriors. La inflació se situarà al voltant del 2,1% el 2025, amb possibles riscos a l’alça per tensions geopolítiques i canvis en la política econòmica, mentre que la taxa de desocupació es podria situar per sota del 10% el 2027.

Creixement global desigual

L’Informe Econòmic i Financer d’Esade destaca que, a escala mundial, l’activitat econòmica va mantenir un ritme sòlid l’any 2024, impulsada pel lideratge dels Estats Units i l’estabilització de la Xina. Per al 2025, es preveu un creixement global del 3,3%, però amb diferències significatives: les economies avançades creixeran un 1,9%, mentre que les emergents ho faran un 4,2%.

Els Estats Units registraran un creixement del 2,7%, gràcies a la fortalesa del seu mercat laboral i a unes condicions financeres favorables. A la zona euro, el creixement se situarà en l’1%, amb una lleu recuperació de la demanda interna, impulsada per l’increment dels salaris reals i la relaxació de la política monetària. Tanmateix, aquest creixement continuarà estant per sota del seu potencial, a causa de la incertesa geopolítica, la inflació subjacent i l’envelliment de la població. A la zona euro, les diferències també seran notables: Alemanya creixerà només un 0,3%, mentre que França i Itàlia se situaran al voltant del 0,8% i 0,7%, respectivament. Per contra, Espanya, Portugal i Grècia creixeran per sobre del 2%. Per la seva banda, el Regne Unit accelerarà fins a l’1,6%.

Quant a les economies emergents, s’espera que la Xina estabilitzi el seu creixement en el 4,6%, fonamentat en polítiques d’estímuls que compensin la feblesa del sector immobiliari. L’Índia moderarà la seva expansió al 6,5%, mentre que l’Amèrica Llatina creixerà entre el 2,4% i el 2,5%. En aquesta regió, Mèxic i el Brasil registraran creixements de l’1,4% i el 2,2%, respectivament, mentre que l’Argentina repuntarà amb força després de la recessió, superant el 4,5%.

Procés de desinflació desigual

El creixement econòmic global també es veurà influït per la desinflació iniciada el 2023. Si bé s’espera que la inflació subjacent persisteixi en el sector dels serveis a principis del 2025 a causa de la pressió salarial, tendirà a reduir-se a mesura que es tanquin les bretxes de producció. A les economies avançades, la inflació se situarà al voltant del 2%, mentre que als Estats Units i al Canadà arribarà al 2,2% i al 2,4%, respectivament. Per contra, les economies emergents presentaran una inflació mitjana del 6%, amb diferències substancials: la Xina tindrà una inflació de l’1,7%, mentre que a l’Índia arribarà al 6,5%, i a l’Argentina i a Veneçuela superarà el 60% i el 70%, respectivament.

La 36a edició de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, titulada “L’habitatge: un repte central per als propers anys” i elaborada amb el suport del Banc Sabadell, ha comptat amb la participació de Joan Monràs, research advisor del Banc de la Reserva Federal de San Francisco i professor d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), autor de l’article “El mercat de l’habitatge: la tempesta perfecta”; José María Raya, catedràtic del TecnoCampus de la UPF, que signa “El nou mercat del lloguer: noves fórmules, vells objectius”, i Cristina Barceló i Laura Crespo, del Banc d’Espanya, autores de “La tinença d’habitatge i deute hipotecari de les famílies espanyoles als darrers vint anys”. Jordi Fabregat, professor d’Economia d’Esade i membre de la junta del Club Immobiliari Esade Alumni, clou l’apartat de debat amb el text “Alternatives al residencial tradicional: efectes sobre la demanda d’habitatge”.