Fons bibliogràfic
La Universitat Ramon Llull compta actualment amb 13 biblioteques especialitzades, la majoria d'elles distribuïdes a l'àrea nord de Barcelona. El conjunt de biblioteques compta amb 1.418 punts de lectura i és dipositari d’un fons bibliogràfic de 900.704 documents (dades corresponents al curs 2023-2024). A més, les diferents biblioteques subscriuen un elevat nombre de recursos electrònics adequats a les diferents necessitats acadèmiques, docents i de recerca de cada centre.
Gairebé la meitat del fons bibliogràfic es troba informatitzat i es pot consultar a través del catàleg de la URL i des d’altres catàlegs col·lectius com el CCUC (Catàleg col·lectiu de les Biblioteques de Catalunya) i el catàleg de REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias-CRUE), als quals es va incorporar a principis de 2011. El fons no informatitzat correspon a les col·leccions de patrimoni que encara es troben en procés de reconversió.
FONS PATRIMONIAL
És un fons específic dins de la Biblioteca d'Esade-Sant Cugat. La llavor de la biblioteca actual es troba a Tortosa. L'octubre de 1864, la Companyia de Jesús va poder instal·lar-se als locals d'un antic convent de franciscans situat a Jesús (Tortosa-Roquetes). En aquella època, el bisbe de Tortosa va cedir el local i va fer donació als jesuïtes d'un lot d'uns 4000 llibres: així començava la història de la biblioteca. També allà es va obrir un Centre d'Estudis Superiors, que va donar origen a les Facultats de Filosofia i de Teologia. Ja a finals del segle XIX, la Biblioteca va aconseguir incorporar fons importants, a través de donacions, intercanvis i el retorn de llibres dels antics col·legis que la Companyia havia perdut arran de l'expulsió del 1767.
El fons actual de la biblioteca és de 270.000 volums, entre ells 600 manuscrits, entre els quals destaca un fons hebreu provinent d’una sinagoga de Tortosa. També hi ha textos en diverses llengües com el català, el llatí, el malai, el tàmil, el copte i l’antic idioma d’Etiòpia, el geez. El fons inclou un recull de pergamins, 42 lligalls, 41 incunables, 1.127 llibres rars i valuosos i uns 21.000 volums de documents d’entre els segles XVI i XVIII així com peces úniques de gran valor històric.
La biblioteca de l'Observatori es va originar arran del nou plantejament que va fer la Companyia de Jesús en acabar el segle XIX, quan va incorporar al pla d’estudis del Col·legi Màxim la formació en Ciències de la Naturalesa. És així com al costat de la Facultat de Filosofia d’aquest Col·legi a Roquetes s’inaugurà l’any 1904 l’Observatori de l’Ebre, especialitzat en Ciències de la Terra i l’Espai. Des de l'inici la biblioteca es va concebre com un servei imprescindible per poder dur a terme la recerca en el centre i la divulgació de la ciència, i s’estableix un intercanvi amb institucions científiques d'arreu del món.
Actualment la biblioteca disposa d'un fons aproximat de 11.000 volums, dels quals uns 1.400 són anteriors al segle XX. El seu fons documental centenari és fonamental per a l’estudi de la Història de la Ciència, i en podem destacar un incunable d’Astronomia, unes 50 obres d’entre els segles XVI i XVIII, el fons de la biblioteca de la revista Ibérica, així com les següents col·leccions especials: el llegat del naturalista J. J. Landerer i el donatiu dels llibres tècnics de la Biblioteca de Narcís Monturiol.
La biblioteca es va anar formant a partir de les obres manuscrites elaborades al seu propi scriptorium, ja des del moment de la fundació del monestir, en el segle XI, i gràcies, també, a encàrrecs, donacions i adquisicions. El seu fons va sofrir una minva important durant les guerres napoleòniques quan, en 1811, el monestir va ser destruït. A finals del segle XIX i a inicis del segle XX va créixer fortament. Es va salvar durant la guerra civil i, després de la guerra va doblar els seus continguts, fins a arribar als 350.000 volums actuals, amb 6.800 publicacions periòdiques, 1400 manuscrits, 389 incunables, 18.000 gravats i 500 mapes antics. Està especialitzada en ciències humanes i teologia.
La missió de biblioteca és donar suport a la lectura i a la investigació de la comunitat benedictina del monestir, així com recolzar als centres d'estudi de l'Abadia i l'activitat cultural de Montserrat. D'altra banda, és també oberta als investigadors i a lectors interessats en la història, les ciències humanes i la teologia. També busca col·laborar, amb nous mitjans, en la difusió d'aquests fons d'estudi, per tal de crear ponts de diàleg i d'intercanvi amb el món contemporani.
Projectes i dipòsits cooperatius
Repositori cooperatiu que conté, en format digital, tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d'altres comunitats autònomes. La consulta de les tesis és d’accés lliure i permet fer cerques al text complet de les tesis, per autor/a, director/a, títol, matèria de la tesi, universitat i departament on s'ha llegit, any de defensa, etc.
Aquí podeu veure les tesis dipositades per la URL.
Repositori cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, els articles complets de revistes científiques, culturals i erudites catalanes. La finalitat principal de RACO és augmentar la visibilitat i consulta de les revistes que inclou, i difondre la producció científica i acadèmica que es publica a revistes catalanes.
Podeu consultar aquí les revistes de la URL incorporades a RACO des d’aquest.
La Biblioteca de Montserrat és una de les quatre biblioteques catalanes que, sota la coordinació de la Biblioteca de Catalunya, participen en el portal Google Books mitjançant la digitalització de part de la seva col·lecció. Els llibres inclosos al portal (28.300 títols) són lliures de drets, publicats arreu del món i en diverses llengües. La gran majoria de llibres es poden cercar i consultar a text complet així com descarregar-los de manera gratuïta.
Iniciativa de la Universitat d'Alacant per a la digitalització de documents d'alt valor bibliogràfic i patrimonial pertanyents al fons de la BC i d’altres biblioteques catalanes. La Biblioteca de Montserrat (URL) hi participa des de l'any 2004 mitjançant la digitalizació d'unes 50 obres que formen part d'alguns dels seus fons més emblemàtics així com de la revista Serra d'Or (1950-1964). Podeu consultar aquí la relació d'obres disponibles.
Portal obert que dona accés a publicacions periòdiques tancades que han estat representatives dins la cultura i la societat catalana. És un repositori cooperatiu impulsat per la Biblioteca de Catalunya amb el suport del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). La biblioteca de l'Observatori de l'Ebre-URL hi participa a través de la digitalització, al desembre de 2012, de la revista Ibérica (1913-1920).
La biblioteca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna-URL hi participa a través de la recent digitalització, al 2023, de la revista Nova Ciutat Vella.