Honoris Causa

Concessió: any 1978
A proposta de: ETS Institut Químic de Sarrià-URL

Va néixer a Sarajevo l' any 1906 i va morir a Zúrich l'any 1998. És llicenciat i doctorat en Química per la Universitat de Praga. Va ser director de l'Institut de Química Orgànica de la Facultat de Tecnologia de Zagreb i va obtenir la càtedra a l'Escola Superior Tècnica. Va ser president del Laboratori de Química Inorgànica, premi Nobel de química pel seu treball sobre les molècules, compartit amb el químic angloaustralià John Comforth, i doc-tor honoris causa de la Universitat de Zagreb, i d'altres vuit universitats del món. També va ser membre honorari de l'Acadèmia de Ciència i Arts de Zagreb, i d'altres catorze societats científiques. Va obtenir divuit condecoracions. Va signar amb altres premis Nobel la protesta contra l'agressió a Croàcia.

Concessió: any 1981
A proposta de: ETS Institut Químic de Sarrià-URL

Va néixer a Jerez de la Frontera l' any 1904 i va morir a Madrid l'any 2002. Va arribar a ser ministre d'Educació (1962-1968) en uns moments molt especials de la vida espanyola i, concretament, de la universitat. Va ser un home de ciència, de laboratori, d'investigació, acadèmic de diverses acadèmies, també de la interdisciplinària Reial Acadèmia de Doctors, destacant-se en el camp de la química orgànica, en el qual va arribar a fer escola al Consell Superior d'Investigacions Científiques, trencant motlles polítics o polititzats. Va crear la figura dels departaments en les facultats i la del professor agregat, com a funció intermèdia entre l'ajudant, l'adjunt i el catedràtic. Va propiciar les beques per a la investigació. Amb la seva important Llei dels ensenyaments tècnics, va reestructurar aquest tipus d'ensenyament per situar els graus d'arquitectes, enginyers, aparelladors i perits dins de l'òrbita universitària, sense fractures. l' any 1961 va ser nomenat doctor “honoris causa” per la Universitat de Paris.

Concessió: any 1981
A proposta de: ETS Institut Químic de Sarrià-URL

Va néixer a Stainforth (Yorkshire) l' any 1920 i va morir a Anglaterra l'any 2002. Es va llicenciar en Química per la Universitat de Leeds. l' any 1945 s’incorpora a la Universitat de Cambridge on, juntament amb R.G.W. Norrish inicia els estudis sobre els radicals lliures. Va ser director adjunt de l’Associació Britànica d'Investigació del Raió, professor de química, director de la Royal Institution i canceller de la Universitat de Leicester. l' any 1967 va ser guardonat, juntament amb M. Eigen i R.G.W Norrish, amb el premi Nobel de Química per la seva recerca sobre les reaccions extremadament ràpides induïdes per impulsos d’energia. També va ser president de la Royal Society, de l’Associació Britànica i president fundador del Comitè per a la Comprensió Pública de la Ciència (Copus). Va guanyar la medalla Davy, la Rumford, l'Ellison-Cliffe i la Copley.

Concessió: any 1985
A proposta de: ETS Institut Químic de Sarrià-URL

Va néixer a Polònia l' any 1918. Es va llicenciar en Ciències Químiques. Va haver d’emigrar a Suïssa i va formar part del Laboratorium für Organische Chemie a l’Eidgeenössische Technische Hochscule (ETH) de Zürich, on va treballar amb dos premis Nobel, Leopold Ruzicka i Vladimir Prelog, dels nou que s’han concedit al quadre docent de l’ETH. Les seves aportacions a l’estudi dels productes naturals, al coneixement de la química dels esteroides i de la fotoquímica van tenir una importància cabdal en el desenvolupament de la química. Va publicar 267 articles al llarg de la seva vida.

Concessió: any 1985
A proposta de: ETS Institut Químic de Sarrià-URL

Va néixer a Barcelona l' any 1919 i va morir a la mateixa ciutat l'any 2004. l' any 1949 es va llicenciar en Ciències Naturals. Eminent ecòleg, limnòleg, oceanògraf i planctòleg, és possiblement el científic i naturalista català de més renom internacional. Ha fet aportacions destacades en l'àmbit de l'ecologia, sense descuidar l'entorn social. El 1967 va guanyar la primera càtedra d’Ecologia d’Espanya a la Universitat de Barcelona. Alguns dels seus llibres són el màxim exponent de l’esforç de l'autor per entendre el funcionament de la natura en termes de ciències més exactes, però sense perdre de vista la inacabable i sovint poc explicable acció creadora, i exterminadora alhora, dels mecanismes responsables de l’evolució. Ha estat mereixedor de nombrosos premis i distincions arreu del món.

Concessió: any 1991
A proposta de: ETS Institut Químic de Sarrià-URL

Va néixer l' any 1931. Es va doctorar en Química a l’Eidgeenössische Technische Hochscule (ETH) de Zürich, incorporant-se com a professor adscrit al Laboratori de Química Orgànica. Va ser professor de Química Orgànica a la Universitat de Ginebra i membre i director del Max Plank Institut für Strahlenchemie. Les seves àrees d’investigació es van centrar en la fotoquímica, la fotobiologia així com en l’estudi de compostos organometàl·lics i la fotoquímica de processos biomimètics. Va desenvolupar tècniques i procediments per a l’estudi de cinètiques de transferència d’energia extremadament ràpides, de l’ordre de femtosegons, que avui dia és d’ús habitual. Entre d’altres distincions va rebre la medalla de plata de l’ETH, el premi Ruzicka, el premi de la Swiss Chemical Society i el premi de l’European Society for Photobiology.

Concessió: any 1992
A proposta de: ETS Institut Químic de Sarrià-URL

Va néixer l' any 1934 a Barcelona. Llicenciat i doctor en Farmàcia. Va ser rector de la Universitat de Granada, catedràtic de Bioquímica d’aquesta mateixa universitat i de la Universidad Autónoma de Madrid, ministre d’Educació i Ciència, cofundador i director del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa, diputat del Parlament espanyol i europeu, i director general de la Unesco. És membre d’associacions i autor de publicacions científiques, assagista, poeta i president del consell científic de la Fundación Ramón Areces, de la Fundació per a una Cultura de Pau i de la companyia de telecomunicacions First-Mark.

Concessió: 24 d'abril de 1998 
A proposta de: Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL

Va néixer a Ribes de Freser l' any 1921 i va morir a Barcelona l'any 2010. És escriptor, pedagog i llicenciat en Llengües Clàssiques. Va intervenir activament en la formació dels primers professors de català de la postguerra i va ser un dels referents de la resistència intel·lectual nacionalista. Va ser col·laborador d’Ariel, Pont Blau, Vida Nova, Serra d’Or i del diari Avui. Va ser secretari tècnic d’Òmnium Cultural, on va marcar diverses directrius de la institució; director del CIC (Centre d’Influència Catòlica) i de l’escola Thau, i fundador del Consell Català d’Ensenyament. A més, ha publicat una gran quantitat d’obres i ha obtingut diversos guardons.

Concessió: 24 d'abril de 1998 
A proposta de: ETS Institut Químic de Sarrià-URL

Va néixer a Beilen (Holanda) l' any 1928. Va obtenir el màster en Enginyeria Química i el títol de doctor en Ciències Tècniques a la Universitat de Delft. Juntament amb el professor H. Kramer, pare de l’enginyeria química a Holanda, és coautor del primer llibre de text sobre reactors químics. La tesi de Westerterp introdueix el mètode químic de determinació de l’àrea interfacial d’un gas dispers en el si d’un líquid. Va ser director general de l’empresa N. V. Petrochemie Aku-Amoco i de la divisió de química fina d’Enka-Glanzstoff. Va ocupar la presidència del comitè científic i organitzador del Primer Congrés Mundial d’Enginyeria Química. Fou membre i president científic de la Federació Europea d’Enginyeria Química. El valor científic del seu treball queda reflectit en les vint-i-cinc tesis doctorals dirigides i en les més de tres-centes publicacions científiques. Ha rebut nombrosos guardons al llarg de la seva vida.

Concessió: 2 de juny de 2000 
A proposta de: Enginyeria i Arquitectura La Salle-URL

Va néixer a Pennsylvania l'any 1948. Va estudiar Ciències Polítiques a La Salle University de Filadèlfia. Va treballar al Times-Union de la companyia Gannett a Rochester (Nova York) com a editor de l’àrea de successos nocturns. Més endavant va esdevenir director d’informació de Gannett i va començar a coordinar els projectes d’investigació d’aquest grup. Posteriorment va ser nomenat editor del Norwich Bulletin de Connecticut i editor del Courier News de Bridgewater (Nova Jersey). Thomas Curley va ser president i editor del diari americà USA Today; ell va liderar el projecte de la creació d’aquesta publicació. Gràcies al seu treball al USA Today, ha sobrepassat els 2.300.000 exemplars al dia; és el diari amb la distribució més gran dels Estats Units.

Concessió: 24 d'abril de 2001 
A proposta de: Facultat de Filosofia-URL

Paul Ricoeur va néixer a Valença (Delfinat) l' any 1913 i va morir a Châtenay-Malabry l'any 2005. Les seves influències van des de Roland Dalbiez fins a K. Jaspers, passant per G. Marcel, J. Nabert i E. Mounier. Els seus primers treballs estan escrits des de l’horitzó del conflicte i del sofriment, i suposen un acostament a l’esfera de problemes com l’alienació i la culpabilitat personal i col·lectiva. Aquestes temàtiques van ser tractades per Ricoeur amb una perspectiva nova, en què l’existència no és vista com a finitud o contingència, sinó com a obertura i afirmació. Paul Ricoeur s'ha convertit en un mestre i un punt de referència obligat, i, des de fa més de cinquanta anys, ha estat present en els principals debats sobre les relacions entre filosofies i ciències.

Concessió: 12 d'abril de 2002 
A proposta de: Facultat d’Economia IQS-URL

Va néixer a Newark (Nova Jersey) l' any 1931. Va obtenir el BS Physics per l’Upsala College, el SM Electrical Engineering and Management i el PhD en administració i direcció d'empreses pel Massachusetts Institute of Technology. Fou director de recerca del Management in the 1990s Program al MIT, director i codirector de l’International Center for Research on the Management of Technology, vicedegà de la Sloan School of Management del MIT, codirector del Program on the Pharmaceutical Industry i codirector de la Lean Aerospace Initiative. Ha estat nomenat doctor honoris causa per la State University of Gent (Bèlgica), la Chalmers University of Technology i la Linköping University, totes dues universitats de Suècia.

Concessió: 23 de maig de 2002 
A proposta de: l'equip rector de la URL i conjuntament amb les universitats d'Alacant, Barcelona, Autònoma de Barcelona, Girona, Illes Balears, Jaume I, Lleida, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, València i Vic.

Va néixer a Barcelona l' any 1909 i va morir a Sant Cugat del Vallès l'any 2003. És llicenciat en Història, Dret, Filosofia i Teologia. La seva obra, publicada en diverses llengües, supera els dos-cents títols i se centra en Ramon Llull i el lul·lisme a Europa, l’Humanisme i el Renaixement, i la cultura dels jesuïtes al segle XVIII, entre d’altres. Ha estat guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, en la categoria d’or. Va ser nomenat Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Concessió: 13 de setembre de 2002 
A proposta de: ETS Institut Químic de Sarrià-URL

Va ingressar a l’École Polytechnique, on va fer el doctorat sobre cinètica de la descomposició tècnica del NH4NO3. En acabar els estudis, va patir una poliomielitis que el va deixar en cadira de rodes. La tesi doctoral la va fer amb ajuda, ja que no podia caminar. Destaca la seva força i el seu esperit de superació. Una vegada acabada la tesi, va ser nomenat director del laboratori Gay-Lussac, on després va formar un equip d’investigadors amb molta gent del nostre país. Va ser decisiu en la formació del Grup de Cromatografia d’Espanya. Per estudiar la descomposició del nitrat amònic, havia d’analitzar els gasos de descomposició; així va arribar a la cromatografia de gasos (tècnica que havia aparegut el 1952).

Concessió: 3 de juny de 2003 
A proposta de: Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL

Va néixer a Torí (Itàlia) l' any 1936. Enginyer comercial i llicenciat en Ciències Polítiques i Socials, ha estat cap del Servei d’Estudis de la Direcció General de Política Regional de la Comissió Europea i cap de divisió a la Task Force Recursos Humans, Educació, Formació i Joventut. És corresponsable de la constitució de la nova Direcció General d’Educació i Cultura, director general honorari de la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea i doctor honoris causa per diverses universitats europees. Ha rebut la Legió d’Honor francesa.

Concessió: 3 de juny de 2003 
A proposta de: Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL

Va néixer a Argentina l'any 1921. És llicenciat en Medicina i ha rebut el certificat en psicoanàlisi pel William Alanson White of Psychiatry, Psychoanalysis and Psychology (Nova York). Va ser director psiquiàtric de l'organització Youth Aliyah d’infants amb alteracions d’Israel. A Filadèlfia va ser director de la Child Guidance Clinic, cap de psiquiatria de l’hospital infantil i director del Family Therapy Training Center. També va treballar de professor de psiquiatria infantil i pediatria de l’escola de medicina de la Universitat de Pensilvània. Minuchin és autor de diversos llibres. Ha rebut el premi ANAD sobre anorèxia nerviosa i trastorns associats, i el premi Millenium del Hincks-Dellcrest Institute (Canadà) l' any 2000, entre d’altres.

Concessió: 15 de gener de 2004 
A proposta de: Enginyeria i Arquitectura La Salle-URL

Nascut a San José de Costa Rica l'any 1942, va realitzar el noviciat internacional de Bordighera (Itàlia) i estudis en Ciències Religioses a la Universidad Pontificia de Salamanca. Va ser professor i director de l'Instituto Indígena Santiago i de l'Escolasticado y Noviciado, a Guatemala; vicepresident de RELAL (Región Lasaliana de América Latina); provincial auxiliar de la província d'Amèrica Central dels Germans de les Escoles Cristianes; vicepresident de CLAR (Confederación Latinoamericana de Religiosos y Religiosas); vicari general, president i superior general dels Germans de les Escoles Cristianes, i membre del Sínode de Bisbes. És doctor honoris causa per La Salle University of Philadelphia, la Universidad La Salle de Costa Rica, i en Pedagogia pel Manhattan College de Nova York.

Concessió: 6 de febrer de 2004 
A proposta de: Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses ESADE-URL

Va néixer a Barcelona l' any 1930. És llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Polític, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1974 fins al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003. Com a president ha donat una importància especial a la projecció internacional i la competitivitat de Catalunya, tant en el camp econòmic com en el cultural o polític. Ha procurat ajudar a reforçar la mentalitat emprenedora de Catalunya i la creació d'un clima social favorable. Ha prioritzat l'ensenyament en general, i més específicament la formació professional i la universitària. Ha desenvolupat una gran activitat en relació amb la immigració des de la perspectiva de fomentar l'existència d'una sola comunitat a Catalunya. Ha fet de la sanitat, l’ensenyament, l’habitatge i l’assistència a la gent gran i els disminuïts les seves polítiques prioritàries. Ha estat guardonat amb multitud de diplomes, medalles d’or, condecoracions i títols.

Concessió: 17 de juny de 2005 
A proposta de: Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna-URL

Nascut a Bielorrússia l' any 1932 i mort a Varsòvia l'any 2007, està considerat un dels millors reporters del món i un model de periodista independent. Va ser corresponsal a l’estranger per a l’agència de notícies Polish Press a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i col·laborador de Time, The New York Times i Frankfurter Allgemeine Zeitung. Membre de diversos consells editorials, ha compaginat les col·laboracions periodístiques amb l’activitat literària. Ha publicat una vintena de llibres, alguns dels quals s’han traduït a més de trenta idiomes. Nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Silesia l' any 1997, ha obtingut diversos premis per la seva creació literària, com ara el premi Alfred Jurzykowski, el Hansischer Goethe, l’Imegna o el Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.

Concessió: 16 de desembre de 2005 
A proposta de: ETS Institut Químic de Sarrià-URL

El Dr. Valentí Fuster (Barcelona, 1943) és un dels cardiòlegs més prestigiosos del món. Des de fa més de vint anys, treballa als Estats Units, on dirigeix la unitat de cardiologia del Mount Sinai Hospital de Nova York. En l’actualitat presideix la World Heart Federation. Ha publicat més de quatre-cents articles sobre les malalties cardiovasculars.

Concessió: 24 de febrer de 2006 
A proposta de: Facultat de Filosofia-URL

Va néixer a Pavia l' any 1931 i va iniciar l'activitat docent a la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà. Posteriorment va ampliar la formació a la Università degli Studi di Parma, on va esdevenir catedràtic d’Història de la Filosofia. Va ser professor de la Università Vita-Salute San Raffaele, i fundador i director del Centro di Recerche di Metafisica, un espai d’investigació i divulgació del platonisme. Entre les seves obres destaquen Historia del pensamiento filosófico y científico, Introducción a Aristóteles, La sabiduría antigua, Por una nueva interpretación de Platón, Guía de lectura de la «Metafísica» de Aristóteles, Platón en búsqueda de la sabiduría secreta i Raíces culturales y espirituales de Europa.

Concessió: 2 de març de 2007 
A proposta de: Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses ESADE-URL

Va néixer a Barcelona l'any 1931 i va morir a Barcelona l'any 2014. El 1948 es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona i també es va diplomar en Direcció d'Empreses a l'Escola Superior de Comerç de Barcelona. Va ser advocat de l'Estat (1957-1975). Va ser investit doctor honoris causa l'any 2006 per la Universitat Ramon Llull (URL). Era president de VidaCaixa, conseller d'Abertis Infraestructuras, S.A., i patró i vicepresident primer de la Fundació la Caixa. Així mateix, era president d'honor de "la Caixa", de CaixaBank i d'Agbar. El 1977 va ser nomenat secretari general i responsable jurídic de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, i el 1979 va ser elegit president executiu de la Societat General d'Aigües de Barcelona fins el 2006.

El 1990 va ser nomenat director general adjunt executiu-secretari general de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona i el 2003 fou nomenat president, càrrec que va deixar el 2008 per ocupar la presidència de Criteria Caixa Corp. Entre el 2003 i el 2005 va ser president d'Immobiliària Colonial. Fins al juny de 2007 també va ocupar la presidència de la Fundació la Caixa i de la Federació Catalana de Caixes d'Estalvis. Va ser president del Patronat de la URL del 2001 al 2004, membre del Patronat del 2001 fins al 2013 i també formava part del Comité d'honor de la URL des de 2013. Formava part de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, del Cercle d'Economia i era patró de la Fundació MACBA. Havia estat també patró de diverses entitats culturals com la Fundación Carolina i la Fundación Albéniz. Va rebre diverses condecoracions com la Medalla Bernardo O'Higgins (Xile), la Medalla de l'Ordre National du Mérite (França), la Medalla d'Or de la Cambra de Barcelona, la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball o la Creu de Sant Jordi.

Concessió: 2 de març de 2007
A proposta de: Facultat de Dret ESADE-URL

Va néixer a Madrid l'any 1934. És president del bufet Garrigues, Abogados y Asesores Tributarios, de la Fundación José Ortega y Gasset i de diverses empreses més. President d’honor d’Espanya amb ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats). Va ser el primer doctor honoris causa de la Universidad de Ciencias Empresariales y Sociales de Buenos Aires. És doctor honoris causa per la Universidad Europea de Madrid. És membre del comitè fundador del capítol espanyol de Transparència Internacional (TI) i del Comitè Nacional d'Acreditació d’ANECA (Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació). Forma part del grup espanyol de la Comissió Trilateral. És coautor del llibre International Migration Challenges in a New Era, juntament amb Doris M. Meissner, Robert D. Hormats i Shijuro Ogata. 

Concessió: 19 de setembre de 2007
A proposta de: Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses ESADE-URL

Expert en administració i direcció d'empreses, és conegut per la seva investigació sobre les organitzacions i la presa de decisions dins d'aquestes organitzacions. El seu pensament combina teories de la psicologia i la gestió de recursos humans. Va col·laborar en diversos estudis sobre teoria de les organitzacions i és conegut també pel seu treball inicial sobre el comportament en l'empresa. En els últims treballs s’ha concentrat en la gobernanza de l'empresa. En l’actualitat és professor emèrit a la Stanford University i membre de l'Acadèmia Nacional de les Ciències, als Estats Units. A més, és doctor honoris causa per diverses universitats europees i americanes.

Concessió: 25 de juny de 2008
A proposta de: Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses ESADE-URL

Va néixer a Montreal l' any 1939. És un professor acadèmic internacionalment reconegut i autor de diverses publicacions sobre negocis i gestió. En l’actualitat és professor de la càtedra de Gestió a la Universitat McGill, al Canadà, on ha estat ensenyant des del 1968, després d’obtenir el PhD de la Sloan School of Management del MIT. El professor Mintzberg escriu amb profusió en les àrees de gestió i estratègia de negocis, amb més de cent quaranta articles i tretze llibres. Li han atorgat dues vegades el premi McKinsey per publicar el millor article a la Harvard Business Review. Va ser condecorat com a Oficial de l'Ordre del Canadà i Oficial de l'Ordre Nacional de Quebec.

Concessió: 30 d'octubre de 2008
A proposta de: ETS Arquitectura La Salle-URL

Nascut a Barcelona l' any 1924, és un reconegut arquitecte i dissenyador català que treballa en equip amb Alfons Milà i Sagnier. Estudià Arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona i en va ser professor més endavant, com també ho va ser a l’escola Eina. La seva obra posseeix una gran perfecció formal i ha influït molt significativament els arquitectes més joves. Al principi de la seva carrera professional, es va dedicar sobretot a la decoració i als habitatges unifamiliars, però amb el pas del temps ha dirigit la construcció de grans edificis d'oficines. També ha fet nombroses decoracions d’interiors. Va ser elegit president de l'ADI-FAD, va obtenir la Creu de Sant Jordi i va ser nomenat membre de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Concessió: 12 de desembre de 2008
A proposta de: ETS Institut Químic de Sarrià-URL

Va néixer a Buenos Aires (Argentina) l' any 1942, on es va formar i doctorar en Química. Es va incorporar al Max-Planck-Institut für Strahlenchemie, en el qual va desenvolupar la carrera científica fins que es va jubilar. Ha dedicat la seva vida al treball de la fotobiologia, una àrea de coneixement que es troba entre la química, la biologia i la física. S’ha guanyat un nom gràcies al desenvolupament de mètodes fototèrmics per a l’estudi de reaccions bioquímiques induïdes per llum, concretament l’estroscòpia optoacústica induïda per làser. Ha publicat un total de 201 articles de recerca i revisió, així com onze capítols de llibres i trenta-tres publicacions. L’objectiu principal de la seva tasca ha estat la formació de capital humà com la millor via per contribuir al progrés científic dels països amb els quals ha mantingut una relació especial, particularment Espanya i Amèrica Llatina.

Concessió: 8 d'octubre de 2010
A proposta de: Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL

Octavi Fullat i Genís va néixer a Alforja (Tarragona) el 1928. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en Filosofia per la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre la moral atea d’Albert Camus. Va ser nomenat president del Consell Escolar de Catalunya i va representar Catalunya a la Fondation des Régions Européennes pour la Recherche en Education et Formation (FREREF). També va ser nomenat president del Consell Assessor d’Avaluació de la Reforma Educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Les seves publicacions han estat traduïdes al francès, al portuguès i a l’alemany. És membre fundador del Consell Científic de la Société Francophone de Philosophie de l’Éducation.

Concessió: 8 d'octubre de 2010
A proposta de: Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL

Va néixer a Lisboa l'any 1944. És neuròleg. Professor de Neurociència, Neurologia i Psicologia a la Universitat del Sud de Califòrnia (Los Angeles), dirigeix el Brain and Creativity Institute. És cap de neurologia dels hospitals i clíniques de la Universitat d'Iowa. Va rebre el Premi Príncep d'Astúries de Ciència i Tecnologia, entre d'altres premis i distincions científics. Membre de l'escola de medicina de la Universitat d'Iowa i de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències. Doctor honoris causa per la Copenhaguen Business School i la Universitat de Leiden. Referent internacional en el camp de les neurociències, el seu treball ha tingut una gran influència en la comprensió actual dels sistemes neuronals subjacents a la memòria, el llenguatge i la consciència. Els seus llibres s'han convertit en autèntics best-sellers a tot el món.

Concessió: 27 de novembre de 2011
A proposta de: IQS School of Management-URL

Va néixer a Mollerussa (Lleida) l' any 1948. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Va ser soci director d’auditoria d’Arthur Andersen. l' any 1988 va ingressar a “la Caixa” com a director general adjunt. Va ocupar el càrrec de director general del Grup “la Caixa” (1999-2004). l' any 1997 va ser nomenat president del Grup Gas Natural. Va ser membre del consell d’administració de Repsol YPF (1996-2004). Actualment ocupa la presidència executiva de Repsol YPF, la vicepresidència del Grup Gas Natural Fenosa i la presidència del Consorci interinstitucional GLOBALleida. Ha format part de diferents consells d’administració, entre ells els d’Enagas, Abertis, Aigües de Barcelona, Colonial, CaixaHolding i CaixaBank France. Ha estat l’únic membre espanyol del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç Internacional (ICC). Va ser nomenat president del Cercle d’Economia de Barcelona (2002-2005). Va formar part del Consell d’Administració i del Comitè d’Auditoria de Suez fins a l’acabament de l' any 2006. Va ser nomenat president del Club Español de la Energía (ENERCLUB) (2008-2010).

Concessió: 10 de febrer de 2012
A proposta de: Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL

Nelsa Curbelo va néixer a Montevideo, Uruguai (1 de setembre de 1941). Va estudiar magisteri a l’Instituto María Stagnero de Munar de Montevideo i teologia a la Universitat de Tolouse de Montpellier (França). És titulada en Mediació de conflictes per la Universidad Santa Maria Guayaquil i Màster en Programació Neuro Lingüística (PNL). Ha cursat seminaris sobre pedagogia, lideratge, comunicació, drets humans, noviolència, resolució de conflictes, mediació i negociació. Des de gener de 1999 presideix l’ONG SER PAZ, una entitat que desenvolupa programes de reinserció social al barri de Paz de Guayaquil (Equador), una de les zones més conflictives i insegures de la ciutat que comprèn un àrea de 49 illes i està liderat per cinc bandes urbanes. Experta en drets humans, noviolència, mediació i resolució de conflictes, és columnista al diari EL UNIVERSO, professora de la Universidad Campus Santa María de Guayaquil, professora online a la Universidad Salesiana Quito Equador i consultora del Programa de Màster en Resolució de conflictes (UOC). És autora i coautora de diversos llibres i nombrosos articles sobre drets humans, noviolència i resolució de conflictes.

Concessió: 2 de juliol de 2012
A proposta de: IQS School of Engineering-URL

Charles L. Cooney és professor d’Enginyeria Química i Bioquímica en el Massachusetts Institute of Technology (MIT) i, des de 2002, Faculty Director del Deshpande Center for Techonological Innovation del MIT, fundació que administra una donació de 20 milions de dòlars per fomentar l’emprenedoria dins la recerca que es desenvolupa en el MIT. La seva incorporació com a professor al MIT va ser l' any 1970 i l' any 1982 va obtenir la categoria de Full Professor. Entre 1995 i 2001 va ser cap del departament d’Enginyeria Química. És un dels directors de les companyies Genzyme, Cuno i BioCon India. Entre les distincions de què ha estat mereixedor figura la Gold Medal of the Institute of Biotechnological Studies a Londres, la Food Pharmaceutical and Bioengineering Award de l’American Institute of Chemical Engineers i el James Van Lanen Distinguished Award de l’American Chemical Society’s Division of Microbial and Biochemical Technology, entre d’altres. Té més de 30 patents, ha publicat més de 300 articles i és coautor de diversos llibres. El seu camp d’ensenyament és l’Enginyeria Bioquímica. Des del seu càrrec com a Faculty Director del Deshpande Center del MIT, ha estat el responsable de la creació de centres com el MIT a Singapur i actualment a Rússia, amb una inversió que ronda els 1.500 milions de dòlars.

Concessió: 24 d'abril de 2013
A proposta de: Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL

Va néixer a Sevilla l'any 1943. El 1968, recent llicenciat en Medicina per la Universitat de Sevilla, va emigrar a Nova York. Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Bilbao (1975) i en Ciències Mèdiques per la Universitat de l'Estat de Nova York (1977), es va especialitzar en Psiquiatria a l'Hospital Bellevue i a la Universitat de Nova York (1969-1972). El 1995 va ser escollit president executiu del Sistema de Sanitat i Hospitals Públics de Nova York, el 2005 nomenat membre del Consell de Medicina de l'Estat i en març del 2008, membre del Consell per a l'Educació en Cures Pal·liatives. A Espanya, ha estat patró de la Fundació “la Caixa” (2000-2010), és patró d'honor de la Fundació ADANA (Ayuda Déficit Atención Niños, Adolescentes y Adultos) i en 2010 el Govern espanyol li va concedir la Medalla de la Orden de las Artes y las Letras de España. És autor de nombrosos articles d'opinió i de diversos llibres. A l'actualitat és professor de Psiquiatria de la Universitat de Nova York, ciutat on resideix i es dedica a la medicina, la psiquiatria i la salut pública.

Vídeo de l'acte

Concessió: 21 de novembre de 2013
A proposta de: Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses ESADE-URL

Professor de filosofia de la ciència i director del Centre de Recerca Educativa de la Universitat d'Aarhus (Campus de Copenhagen). Ha impartit, a la Universitat de Copenhagen, cursos d'epistemologia i de filosofia de l’educació (1972-1974) i de filosofia de la ciència (1974-1976). Va ser professor associat de la Universitat de Aalborg (1976-1978), on va impartir cursos de filosofia de la tecnologia i cursos de teoria de I'educació, de la qual en va ser degà. Va ser professor de la Copenhagen Business School (1987-2001) i director del programa de doctorat de l’escola. Va crear el Learning Lab Denmark (2001) en la nova Danish University of Education. El 1991 va ser el principal impulsor de l'European Doctoral Programme Association in Management and Business Administration, de la qual n'ha sigut el president durant 10 anys. Ha estat assessor de la Comunitat Europea en temes d'educació a distància i política científica i també assessor i president de comissions del Govern de Dinamarca i de la Nordic Research Academy. 

Vídeo de l'acte

Concessió: 6 de febrer de 2015
A proposta de: Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL

Va néixer a Barcelona l'any 1936. Educada al Col·legi de les Teresianes, als 19 anys va entrar a la Companyia de Santa Teresa de Jesús. Acabat el Noviciat va cursar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Durant anys es va dedicar a l’ensenyament en diferents escoles de la seva congregació, a València, Madrid i Barcelona. L'any 1982 va ser nomenada directora d'Ediciones STJ, a Barcelona. Crítica de llibres i de pel·lícules, ha escrit més de 60 llibres, la major d'ells sobre temes de pobresa i marginació. Des de 1985, i fruit dels seus viatges a Llatinoamèrica i Àfrica, va sentir una crida especial a viure al costat i del costat dels més pobres i marginats. Des d’aleshores va compaginar el treball editorial amb el lliurament als marginats al barri del Raval de Barcelona (on resideix des de 1995), tasca a què s'hi dedica plenament des que es va jubilar. Coneguda pels mitjans de comunicació a través de la pel·lícula «Camino», basada en el seu llibre "Alexia, historia de amor y dolor de una adolescente" (1987). L’editorial Proteus i la revista Valors li van concedir el Premi Proteus 2011 per la seva trajectòria en la seva tasca de dedicació.

Vídeo de l'acte

Concessió: 12 de juny de 2015
A proposta de: Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL
Obituari (28 de novembre de 2022)

Va néixer a Barcelona l'any 1940. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. Posteriorment va estudiar al King's College de Londres i es va graduar en Història Moderna a la Universitat de Cambridge. L'any 1968 va ingressar al cos diplomàtic de l'ONU, on ha ocupat els càrrecs de cap dels serveis de documentació del secretariat general a Europa i Amèrica (1987-1992), representant personal del secretari general de les Nacions Unides en els processos de pau de El Salvador i Nicaragua (1989-1991), Guatemala (1990-1992) i Timor Oriental (1999). L'any 1999 va ser nomenat responsable de l'oficina d'assistència al secretari general de l'ONU pels assumptes polítics d'Àsia, Pacífic, Amèrica i Europa. Ha participat en missions diplomàtiques a la regió del Caucas (1992) i Haití (1993) i va ser director d'afers polítics per Àsia Oriental i el Pacífic (1993-1997) i de la divisió Àsia-Pacífic (1998-1999). Més tard, del 2000 al 2002, va liderar la missió especial de l'ONU a Afganistán, i el 2002 va ser nomenat representant de la Unió Europea, any en què també va rebre la Creu de Sant Jordi. 

Vídeo de l'acte
Acte d’homenatge a Francesc Vendrell al Palau de la Generalitat de Catalunya (20.11.2023)

Concessió: 17 de novembre de 2015
A proposta de: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Electrònica i Informàtica La Salle-URL

Va néixer a Boston (Massachusetts) l’any 1948. Graduat en Física i Enginyeria Elèctrica al MIT l’any 1971 i doctorat en Ciències de la Computació i la Informació a la Universitat de Califòrnia d'Irvine l’any 1982. Inventor del DNS (Domain Name System) d'Internet, juntament amb Jonathan Bruce Postel. Entre 1990 i 1993 es va responsabilitzar del programa de xarxes d'ordinadors a l'Advanced Research Projects Agency (DARPA) del Departament de Defensa del govern dels EUA, va ser president del grup de treball de recerca de l'U.S. Federal Networking Council i del 1994 al 1996 va ser president de l'Internet Engineering Task Force (IETF). De 1994 a 1995 fou un dels membres de l'Internet Architecture Board (IAB). Des de 1999 fins a l’actualitat, és director científic i president de la Junta de Nominum, empresa que subministra el software DNS per més de 100 operadors de tot el món. Ha rebut el premi John C. Dvorak Telecommunications Excellence Award "Personal Achievement-Network Engineering" (1997), el “Distinguished Alumnus award” de la Universitat de Califòrnia d'Irvine (2002), l’Internet Award de l’IEEE (2003), el SIGCOMM Award de l’ACM (2005) i l’any 2012 va ser Inclòs per la Internet Society a l'Internet Hall of Fame com a «innovador».

Vídeo de l'acte

Concessió: 8 d'abril de 2016
A proposta de: Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL

Va néixer a Scranton, Pennsilvània (EUA) l’any 1943. És graduat en Relacions Socials (1965) i doctor en Psicologia Social per la Universitat de Harvard (1971). És professor i investigador d'Educació i Psicologia a la mateixa Universitat i a la Harvard Graduate School of Education. Té una llarga llista de premis, honors i distincions, més de 450 articles publicats en revistes científiques i 350 publicacions sobre Psicologia del Desenvolupament, Neuropsicologia, Educació, Estètica, Ètica i Ciències Socials. Gardner ha estat capaç de transformar i definir el concepte d’intel·ligència i de proporcionar un marc científic que dignifica les capacitats artístiques i personals. És autor de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples (IM), en què proposa que les persones tenen vuit intel·ligències. Ha sigut capaç d’inspirar els principals moviments de reforma educativa per contribuir a una educació centrada a desenvolupar el talent de les persones, ha proposat metodologies innovadores que inclouen el treball col·laboratiu i per projectes i ha proporcionat models d’avaluació com una alternativa als tests estandarditzats.

Vídeo de l'acte

Concessió: 21 de juny de 2016
A proposta de: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Electrònica i Informàtica La Salle-URL

Enginyer i tecnòleg nord-americà nascut a New Haven, Connecticut (1943). Llicenciat en Matemàtiques i Ciències de la Computació a la Stanford University i màster in Science i doctorat a la University of Califòrnia (UCLA). Actualment vicepresident mundial de Google. Va iniciar la seva carrera professional treballant en projectes aeroespacials i, amb 20 anys, va participar en el motor del propulsor del coet Saturn V que va viatjar a la lluna. Va col·laborar en el desenvolupament d’un conjunt de protocols de comunicacions per la xarxa militar, finançat per l’agència governamental DARPA, que va conduir al disseny del TCP/IP, presentat el 1972 juntament amb Robert Kahn, i que fan possible l’intercanvi de dades entre ordinadors amb independència del tipus de connexió. Entre 1982 i 1986 va dissenyar també el MCI MAIL, primer servei comercial de correu electrònic que es connectaria a Internet. Al 1992 va fundar i va ser el primer president de la Internet Society. Ampliament reconegut com el "pare" d’Internet, forma part del grup de pioners que varen concebre l’arquitectura i el conjunt dels protocols TCP/IP sobre els quals s’ha construït “l’edifici” d’Internet. A l’avantguarda i avançat al seu temps, amb 72 anys Cerf està centrat en l’impuls del que serà el següent pas a la xarxa amb Internet of Things i la creació d’una xarxa interplanetària “InterPlanetNet” per estendre Internet a l’espai exterior.

Vídeo de l'acte

Concessió: 24 d'abril de 2017
A proposta de: Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL

Massagué dirigeix en l'actualitat l’Sloan-Kettering Institute. És membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, de l’Organització Europea de Biologia Molecular i de les Reials Acadèmies Espanyoles de Medicina i Farmàcia. Ha estat distingit amb nombrosos guardons i amb el Premi Ciutat de Barcelona i la Creu de Sant Jordi. L’any 2014 va rebre el Premi Nacional de Cultura i el passat 25 d’octubre el XXVIII Premi Internacional Catalunya 2016, que també van rebre els doctors Baselga i Esteller, per la seva tasca a escala mundial en la investigació sobre el càncer. Actualment, el Dr. Massagué es director científic del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, un dels centres de recerca sobre el càncer més destacats dels Estats Units. Premi Internacional Catalunya 2016; Premi Nacional de Cultura 2014; Premi Santiago Ramon y Cajal 2014; Premi Clowes Memorial de l’Associació Americana de Recerca del Càncer (2009); Premi Fundació BBVA "Fronteras del Conocimiento", a la categoria de Biomedicina (2008);  Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2006); Premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica (2004);  Premi Ciutat de Barcelona de l'Ajuntament de Barcelona (1994);  Premio Nacional de Investigación Rey Don Juan Carlos (1993) i  Premi Vilcek de Recerca Biomèdica (2006).

Vídeo de l'acte

Concessió: 10 de novembre de 2017
A proposta de: Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses ESADE-URL

Acadèmic d’amplíssima projecció internacional reconegut per la seva contribució en els àmbits del lideratge, la intel·ligència emocional i el canvi personal. Nascut a Nova York l'any 1946, el 2012 va ser distingit com un dels vint pensadors més influents del món en el camp de la psicologia de l’organització. Els seus estudis sobre lideratge emocional i el seu model de canvi intencional son àmpliament citats per la comunitat acadèmica i utilitzats pels professionals del desenvolupament directiu. Gran pedagog i innovador en la formació de directius, la seva producció intel·lectual inclou més de 150 articles i 7 llibres, algun dels quals son publicacions clau en el seu camp de coneixement, com “The Competent Manager”, primer estudi reconegut sobre les competències dels directius i un referent en la introducció del desenvolupament de competències en els estudis de management. Col·labora amb ESADE-URL des de l’any 2002, temps duran el qual ha contribuït al llançament i consolidació del programa LEAD, tant en la seva vessant de formació com de recerca. Fruit d’aquesta col·laboració són diversos articles publicats amb professors del grup de recerca GLEAD en revistes de notable factor d’impacte. Conferenciant habitual en els circuits internacionals i molt sol·licitat per les grans empreses multinacionals.

Vídeo de l'acte

Concessió: 30 d'abril de 2019
A proposta de: Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses ESADE-URL

Polític i economista, va néixer a Barcelona l’any 1936. És doctor en Dret (1968) i en Ciències Econòmiques (1975). Va ser professor d’Economia d’ESADE (1961-1970), d’Anàlisi Econòmica a la UAB, catedràtic d’Economia Política i Hisenda Pública a la UIB (1981) i catedràtic d’Economia Política a la UB (1983-2007). Rector de la UB (1984-1994), de la qual és rector emèrit, va ser president de l’Associació d’Universitats Europees (European Universities Association) (1994-1998). Va ser membre del Consell de la Universitat de les Nacions Unides (1998-2004) i dels consells d’avaluació de les universitats i de la recerca a França (Comité National d’Evaluation) de 2003 a 2011. Va ser secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (1977- 1979) i conseller de Governació (1979-1980) del Govern del President Tarradellas, així com diputat al Parlament de Catalunya (1984-1986). L’any 2004 el president Maragall li va encarregar el disseny del Consell de les Arts. Va formar part de la Comissió Delegada del Consorci del Liceu (1984-1991) i el 2006 va ingressar a l’Institut d’Estudis Catalans dins la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi (1994), la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio (1996), la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona al Mèrit Científic (1999) i la Medalla d’Honor de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (2005), entre d’altres. És doctor honoris causa per sis universitats.

Vídeo de l'acte

Concessió: 15 de novembre de 2019
A proposta de: Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL

És un dels grans professors nord-americans en els estudis de Comunicació, Relacions Públiques i Diplomàcia Pública. Així mateix és el catedràtic de Comunicació a l’Emerson College de Boston, una de les principals facultats de comunicació del Estats Units. Ha estat un dels gran promotors de la ciutat de Barcelona en les xarxes internacionals, com també un dels artífexs de la presència de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna als Estats Units. Pel que fa a la docència, ha estat professor a l’Emerson College des de l’any 1983, essent-ne el catedràtic dels estudis en Comunicació. Ha estat professor invitat en diferents països, com Portugal, Espanya, Turkmenistan, Azerbaijan i Indonesia. Com a consultor, ha participat en projectes de diplomàcia pública especialment destinats a les relacions exteriors dels Estats Units i, en el camp de la comunicació política, ha treballat amb polítics com  Tom Bradley, Ray Flynn, Hillary Clinton, Robert Dole i el Princep Faisal Al Saud. Én dels professors americans que més ha treballat en els conceptes derivats del camp de les Relacions Públiques, com la Diplomàcia Pública i la Comunicació Estratègica, les quals, a més, ha desenvolupat en determinades àrees, especialment en las relacions internacionals i la política americana.

Vídeo de l'acte

Concessió: 4 de febrer de 2020
A proposta de: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura La Salle-URL

Arquitecta francesa (Saint-Pardoux-la-Rivière, 1955) graduada a l’Escola Nacional Superior d’Arquitectura de Bordeus. Ha desenvolupat, juntament amb el seu marit Jean Philippe Vassal, també arquitecte, una carrera marcada per una visió de la professió basada en el valor social de l’arquitectura i en l’economia circular. A partir del respecte per l’entorn natural i històric, en els projectes de l’estudi Lacaton & Vassal prima la idea de la rehabilitació abans de la demolició i de la construcció d’espais confortables a base de dissenys pràctics basats en la llum i l’espai, fent un ús racional dels recursos per aconseguir més amb menys. Els seus projectes busquen, a través d’intervencions amb tècniques pròpies de la tradició, de les construccions agrícoles o industrials i de la innovació tecnològica, aconseguir aprofitar els recursos al màxim, intervenint només en el necessari i imprescindible, amb la persona i la conservació al centre. Alguns exemples d’aquesta sensibilitat en els seus projectes són la restauració del Palais de Tokio, la reforma de la Torre Bois-le-Prêtre o la reforma de la plaça de Lleó Aucoc de Bordeus. 

Entre els darrers premis que ha rebut Lacaton destaca el Premi EU Mies Van der Rohe (pel Grand Parc, a Burdeos) (2019), el Global Award for Sustainable Architecture (2018), el Simon Architecture Prize / Fondation Mies Van der Rohe - The Living Places (juntament amb Frédéric Druot i Christophe Hutin per la transformació de 3 edificis d'habitatges a Burdeos) (2016), la Medalla d'Or de l'Académie de l’Architecture de França (2016) o la Medalla d'Or Heinrich Tessenow (2016).

Vídeo de l'acte

Concessió: 22 d'octubre de 2021
A proposta de: Facultat Internacional de Comerç i Economia Digital La Salle-URL

El professor Jerome S. Engel és un expert reconegut internacionalment en innovació, emprenedoria i capital de risc que dona conferències i assessora líders empresarials i governamentals d'arreu del món. Les seves investigacions i publicacions exploren els ecosistemes d'innovació, la comercialització de tecnologia i les pràctiques de gestió de la innovació ajustada en empreses consolidades i emergents.

Engel es va incorporar a la Facultat de la Universitat de Califòrnia a Berkeley l'any 1991, després d'una carrera empresarial exitosa, per fundar el Centre Lester per a l'Emprenedoria i la Innovació, on actualment exerceix de membre sènior i director executiu emèrit fundador. Ha estat el soci general fundador de dos fons de capital risc d'èxit, membre dels consells assessors d'inversions de diversos fons de risc internacionals i un líder del moviment Lean Innovation, director nacional fundador de l'I-Corps de la National Science Foundations, un programa del govern dels EUA que desenvolupa equips de comercialització de tecnologia emprenedora a les principals universitats dels Estats Units.

A l’actualitzat és professor adjunt emèrit de la Haas School of Business (University of California, Berkeley). Autor i orador freqüent, ha estat citat al Wall Street Journal, National Public Radio i altres mitjans globals. Els seus premis i reconeixements inclouen el National Collegiate Inventors and Innovators Alliance Lifetime Educational Achievement Award, el Global Consortium of Entrepreneurship Centers Award for Outstanding Contributions to Advance the Discipline of Entrepreneurship, entre d'altres.

Vídeo de l'acte

Concessió: 7 de juny de 2024
A proposta de: IQS School of Engineering

Nascut l’any 1968 al poblet obrer de Bellshill, Escòcia, David W. MacMillan va estudiar la llicenciatura de Química de la Universitat de Glasgow, on va treballar amb el Dr. Ernie Colvin. L’any 1990 va iniciar els estudis de doctorat amb el professor Larry Overman a la Universitat de Califòrnia, Irvine. Va realitzar una estada postdoctoral amb el professor David Evans a la Universitat de Harvard l’any 1996. Posteriorment, va començar la seva carrera independent a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, l’any 1998 abans de traslladar-se l’any 2000 a Caltech per ocupar la Càtedra Erale C. Anthony de Química Orgànica. El 2006, es va traslladar com a professor A. Barton Hepburn de Química a la Universitat de Princeton, universitat on segueix desenvolupant la seva activitat científica i acadèmica. Durant el període 2010-2015, va exercir el càrrec de director del Departament de Química de la mateixa universitat. Actualment és professor universitari distingit de Química James S. McDonnell.

El 2021 va ser guardonat -juntament amb Benjamin List (Institut Max Planck, Mülheim an der Ruhr)- amb el Premi Nobel de Química 2021 “pel desenvolupament de l’àrea de l’organocatàlisi asimètrica”.

MacMillan és un dels referents mundials en l’àrea de la química sintètica metodològica i la seva recerca està orientada al descobriment i la posada a punt de noves reaccions químiques per a la formació d’enllaços d’una forma més eficaç, selectiva i sostenible. MacMillan i el seu equip han dedicat un enorme esforç al llarg de la seva carrera cercant nous conceptes catalítics -un àmbit clau per aquestes reaccions per a la formació d’enllaços- i noves formes d’aplicar-los a la síntesi total de productes naturals i compostos farmacològicament actius. Amb aquesta recerca, han aconseguit proporcionar a la comunitat científica un arsenal d’eines químiques únic.

Vídeo de l'acte