El professor Jesús Vilar: “Els drets humans són utòpics i perfectibles, sempre ho podríem fer una mica millor”

Dijous, 9 de desembre de 2021. El 10 de desembre se celebra el Dia Internacional dels Drets Humans en commemoració de l’aniversari on l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans l’any 1948. Segons l’ONU, els drets humans són aquells que tota persona, sense importar la seva raça, sexe, ètnia, llengua, nacionalitat o religió posseeix com a drets intrínsecs des del seu naixement.

“Els drets humans són un acord bàsic, de mínims que té a veure amb la promoció de la dignitat humana”, detalla el director acadèmic del Grau i professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, Jesús Vilar.

Al llarg del temps, especifica Vilar, els drets humans han anat evolucionant i s’han establert un total de cinc generacions. Així doncs, els de la primera generació es caracteritzen per ser els de caràcter individual, com la llibertat religiosa, el dret d’associació o el dret a votar. En el cas dels de la segona fan referència als de caràcter social com són els de l’educació, la sanitat o un habitatge digne. I així han anat progressant gradualment fins a arribar a l’última generació, que sense renunciar als anteriors, són uns drets que promouen la protecció de l’accés a les noves tecnologies, així com la preservació del medi ambient o els drets de les generacions futures.

Ara bé, segons el els drets humans “no són pròpiament assumibles”. Això és degut, segons Vilar, al fet que són una declaració de caràcter ètic i utòpic i, per tant, “sempre són perfectibles, sempre ho podríem fer una mica millor”. Per tant, indica, aquests estan subjectes a la legislació estatal.

Fa 73 anys de l’adopció de la Declaració Universal dels Drets Humans i encara hi ha moltes situacions de desigualtat arreu del món, les quals s’han agreujat amb la recent crisi sanitària. Una bona mostra d’això és que l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) alerta que el risc de pobresa infantil a Catalunya durant la pandèmia ha augmentat 2,3 punts i uns 385.000 infants menors de 16 anys s’han vist afectats per aquesta realitat.

En aquest sentit, l’especialista apunta que un dels problemes principals és que l’aplicació dels drets humans està subjecte a la legislació de cada un dels Estats. “Depèn com sigui les lleis en cada país en relació en cadascun dels drets humans, aquests s’estaran promocionant més o menys”, matisa.

Davant aquesta situació, Vilar considera que s’han de crear les condicions perquè les persones puguin tenir accés els seus drets. És per això que Vilar conclou que la implementació dels drets humans requereix “una mirada global i solidària entre territoris i, a la vegada, un aprofundiment en la vida democràtica per assegurar que les lleis que afecten la vida diària de les persones, realment, representin la progressió d’aquests drets”.