El Dr. Antoni Planas i Sauter d'IQS-URL, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

Dimarts, 28 de juny de 2022. El passat 2 de juny va tenir lloc la sessió de recepció de l’acadèmic electe Dr. Antoni Planas i Sauter a la Secció 3ª Química de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Aquest esdeveniment és de gran importància per a IQS-URL com a centre universitari i un reconeixement a l’excel·lent trajectòria professional i científica d’un dels seus professors.

La RACAB, amb més de 250 anys d’història i ubicada des dels seus inicis a la zona de Les Rambles de Barcelona coneguda com La Rambla dels Estudis, sorgeix com a iniciativa de la societat civil quan les universitats catalanes estaven prohibides i es buscaven altres formes de promoure l’avenç de les diverses branques de la ciència i el diàleg entre els científics. Amb l’autorització del Rei, l’Acadèmia va esdevenir Reial Acadèmia.

Tot això i més, ho he anat sabent en una conversa distesa amb el Dr. Miquel Gassiot i Matas, professor emèrit d’IQS-URL, d’on també en va ser el director general i que posteriorment va ocupar el càrrec de rector de la Universitat Ramon Llull, sent-ne un dels principals impulsors de la seva creació.

El Dr. Gassiot és actualment acadèmic emèrit de la RACAB, havent estat abans acadèmic de número de la Secció 3a Química, de la qual en va ser director. M’explica que ell no va ser el primer professor d’IQS-URL que va esdevenir membre d’aquesta Acadèmia, el precedeix el P. Eduardo Vitoria i Miralles, qui s’hi va integrar poc després del final de la Guerra Civil Espanyola. Ell també va ocupar el càrrec de director de la Secció 3ª durant un temps. Per tant, el Dr. Planas és, doncs, el tercer professor d’IQS-URL que esdevé membre de la RACAB.

Li demano al Dr. Gassiot que m’expliqui com funciona l’Acadèmia i com algú pot arribar a formar-ne part. M’explica que la RACAB està formada per diverses seccions segons disciplines científiques i que compta amb un nombre variable de membres que se situa al voltant de la setantena. Quan hi ha una vacant pot crear-se una nova plaça i s’ha de relacionar amb una nova àrea científica en creixement (en el moment del nomenament del Dr. Gassiot, va ser la Cromatografia). La secció inicia el procés de creació d’una nova plaça identificant aquest nou camp científic i eleva la proposta a l’assemblea de la RACAB, que, amb la seva aprovació, autoritza la creació d’una nova plaça. A continuació, la secció busca l’expert en el tema en qüestió i eleva de nou la proposta a l’assemblea. Amb la seva aprovació, el científic proposat esdevé membre electe. La primera tasca és elaborar el que es coneix com a memòria d’ingrés i que ha de versar sobre aquest nou camp científic. Un cop l’acadèmic electe presenta aquesta memòria davant els membres de la RACAB, i és contestada favorablement pel director de la secció que el va recomanar, esdevé acadèmic de número.

Així doncs, en el cas del Dr. Planas, la secció que va fer la proposta de nova plaça va ser la de Química i el nou àmbit científic va ser la Bioenginyeria. La memòria d’ingrés amb el títol “Enzims i sucres: de la catàlisi a l’enginyeria enzimàtica”, que es va presentar en la sessió de recepció del 2 de juny, va ser contestada per l’Excm. Sr. Ernest Giralt i Lledó, com a padrí o acadèmic responent.

A continuació, va tenir lloc el lliurament de la medalla, com a element simbòlic pel qual el membre electe esdevé membre numerari. En principi, correspon al president de la RACAB aquest honor, però en el cas que ens ocupa, va ser el mateix Dr. Gassiot qui va tenir l’honor lliurar la medalla amb el número 64 al Dr. Planas. Va ser molt emotiu per a tots els que vam tenir la sort d’estar allà, i sens dubte, encara molt més per a tots dos professors.

Un dels deures de qualsevol membre numerari és fer el que s’anomena “treball de torn”, o cosa que és el mateix, preparar cada any una conferència sobre un tema del seu àmbit i que generi reflexió i diàleg entre la resta de membres de la secció corresponent.

La nostra enhorabona a l’Excm. Sr. Antoni Planas i Sauter, i vagi també la nostra confiança en ell perquè segueixi amb la recerca científica, el seu compromís amb la formació universitària i la seva implicació en la divulgació científica.