Un estudi posa de manifest que l’exclusió social i la desigualtat generen problemes de salut mental

Molts factors d’exclusió social i pocs elements de protecció

Segons el treball, un 76% de les persones que han assistit a les consultes especialitzades amb problemes de salut mental han experimentat situacions vitals crítiques, com assetjament, maltractaments, abandonaments, morts significatives en la família, entre d’altres. D’altra banda, els factors d’exclusió social amb major incidència en la salut mental detectats com a desencadenants o agreujants de problemàtiques són els englobats en els àmbits econòmic (52,7%), relacional familiar (52,7%) i laboral (34,5%). En canvi, gairebé la meitat de les persones ateses en aquestes consultes especialitzades (un 43%) disposen de pocs o de cap factor protector, com xarxes familiars, d’amistat o de suport comunitari. Un còctel que acaba sent fatal per a la salut mental de moltes persones.

Perfil: dona de 37 anys sense l’ESO

El perfil tipus del pacient més afectat per aquestes problemàtiques és una dona de 37 anys de mitjana, sense fills, a l’atur amb formació inferior a l’ESO, amb vivència de situacions vitals crítiques i sense factors de protecció.

I és que una de les conclusions clau de l’estudi és que aquesta situació afecta especialment la població amb condicions de vida més precàries, amb menys recursos i amb un accés limitat als serveis socials i de salut.

La pandèmia agreuja els riscos d’exclusió i la salut mental

Aquesta problemàtica s’ha agreujat de manera molt significativa durant la pandèmia i el confinament. Durant els darrers mesos, la Fundació Pere Tarrés ha pogut constatar a través de l’experiència dels educadors i educadores dels centres socioeducatius adherits a la xarxa de l’entitat que les mesures de confinament i les circumstàncies que se n’han derivat han augmentat els factors de risc social i han obligat milers de famílies i infants en situació vulnerable a viure en unes condicions encara més precàries de les habituals: pèrdua o la precarització de la feina, davallada dels recursos econòmics per cobrir les necessitats diàries d’higiene i alimentació, manca de recursos materials, informàtics o de connectivitat, problemes de convivència familiar causats pel confinament en habitatges sovint molt reduïts o compartits o disminució de les xarxes de suport familiars, per posar només alguns exemples. La conseqüència lògica és l’empitjorament de la salut mental: estudis preliminars de la Asociación Española de Psiquiatría sobre l’impacte emocional de la pandèmia apunten que en la meitat dels casos s’incrementaran els nivells d’estrès i en un terç els símptomes d’ansietat i depressió.

D’altra banda, a més a més dels indicadors psicosocials esmentats, el treball apunta també una segona causa que, sumada als factors previs, condueix a l’empitjorament de la salut mental i que també s’ha vist agreujada per l’epidèmia: les dificultats d’accés al servei de salut mental, a causa, entre d’altres factors, de la saturació, l’escassetat de recursos i el mateix tancament de molts serveis presencials d’atenció a la salut mental, que ha revertit en l’escassa vinculació del pacient amb el servei.

Per invertir la tendència, l’estudi fa tot un seguit de propostes encaminades a posar el focus en els factors psicosocials en l’abordatge de la malaltia mental, com ara la creació d’un observatori de la vulnerabilitat en l’atenció a la salut mental. També es plantegen propostes com fomentar programes de suport comunitari coordinats amb l’atenció a la salut mental, promoure l’associacionisme i la participació social i comunitària i l’atenció específica a la diversitat cultural, reforçar els programes relacionats amb les capacitats parentals, dissenyar plans específics per a l’adolescència, fomentar la formació especialitzada de professionals o augmentar els recursos de personal en els serveis de salut mental i la seva estabilitat, entre d’altres.

L’estudi, elaborat per la Fundació Pere Tarrés, Sant Pere Claver–Fundació Sanitària (SPCFS), la Fundació Vidal i Barraquer i la Fundació Eulàlia Torras de Beà i impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca, es basa en enquestes realitzades a 57 professionals sanitaris dels centres de salut mental de Sants-Montjuïc i Sant Andreu durant el 2019 i aquests dies s’estan realitzant les presentacions en el marc de les Taules de Salut Mental de tots dos districtes. Hi ha el projecte de replicar en un futur l’estudi en altres districtes de Barcelona, com els de la Franja Besòs.