Ha mort Jordi Font i Rodón, s.j., president d’honor i cofundador de la Fundació Vidal i Barraquer

Dilluns, 29 de juliol de 2024. El passat divendres 26 de juliol va morir cristianament a l’edat de 99 anys Jordi Font i Rodón, president d’honor i cofundador de la Fundació Vidal i Barraquer. La vida de Jordi Font ha sigut un testimoni d’amor i entrega als altres i deixa un important llegat tant en l'àmbit acadèmic com assistencial.

Jordi Font va néixer a Tarragona l’any 1924. Era jesuïta i una figura destacada en els àmbits de la psiquiatria i la salut mental. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB) el 1949. Especialitzat inicialment en Oftalmologia, va completar la seva formació amb estudis de Filosofia i Teologia a Frankfurt (Alemanya). El 1950 va ingressar a la Companyia de Jesús, va ordenar-se sacerdot i va iniciar la seva activitat pastoral mentre s’especialitzava en Psiquiatria. Va ser professor a l'Escola Professional de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la UB de 1964 a 1982 i director del departament de Psiquiatria i Salut Mental de l'Hospital Sant Pere Claver de 1965 a 1987. L’any 1964 va cofundar la Fundació Vidal i Barraquer, institució integrada a la Universitat Ramon Llull des de l’any 2000, que s’ha constituït com un referent en l'atenció i recerca en salut mental.

Jordi Font també és conegut per ser l’autor de la definició de salut mental, un concepte que es va presentar en la seva ponència "Funció social de la medicina" durant el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana el 1976. Entre 1970 i 1977, va ser professor de psiquiatria a la UB i de psicopatologia a Sant Cugat, mentre dirigia el Centre mèdic-psicològic. Del 1977 al 1995, va ser director del Centre mèdic-psicològic de la Fundació Vidal i Barraquer, professor de Psiquiatria a la UB i de Psicoteràpia a l'Hospital Clínic de Barcelona. 

Jordi Font va ser distingit amb diversos premis i distincions: el 1969 l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears li va concedir el Premi Jordi Gol a la Trajectòria professional i humana; el 2003 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 2004 va rebre la Medalla Narcís Monturiol per al progrés científic i tecnològic. D’entre les seves obres escrites, destaquen: Mente humana y experiencia religiosa (1991), Religió, psicopatologia i salut mental (1999), El malestar en les societats del benestar (1999), Espiritualitat i salut mental (2006) i Espiritualidad, mística y salud mental. Vivir de forma autónoma, solidaria y gozosa (2024).