Bill Gates premia una ONG dirigida per un conseller d'ESADE

Bill i Melinda Gates Foundation i Microsoft Alumni Foundation ha reconegut la feina feta per Worldreader, ONG que dirigeix ​​el membre de l'International Advisory Board d'ESADE, David Risher. Worldreader està introduint l'e-book o llibre electrònic com la millor forma per educar i escolaritzar centenars de nens a Ghana i Kenya.

Barcelona, 9 de desembre de 2011. Bill i Melinda Gates Foundation y Microsoft Alumni Foundation han reconegut el treball de l'ONG amb seu a Barcelona Wordlreader, dedicada a la introducció de l'e-book en escoles de Ghana i Kenya com a eina educativa. Aquesta organització, dirigida per David Risher (ex-director de Microsoft i Amazon i membre del International Advisory Board d'ESADE), ha estat premiada amb 25.000 $ i l'accés al talent i habilitats dels altres alumnes de Microsoft per donar suport al seu treball.

Wordlreader és una organització sense ànim de lucre l'objectiu de la qual és posar biblioteques a l'abast de cada família del planeta, usant la tecnologia dels llibres electrònics. Wordlreader.org fomenta l'hàbit de la lectura d'una forma més fàcil, barata i fiable per proporcionar llibres a les zones més subdesenvolupades i desfavorides. La companyia, amb seu a Barcelona, va ser fundada el 2009 per David Risher i l'exdirector de màrqueting d'ESADE, Colin McElwee. El 2010 va posar ja en marxa un programa pilot de 500 nens a Ghana, amb el suport del Ministeri d'Educació de Ghana.

Recentment, Worldreader acaba d'obtenir l'autorització del Govern de Kenya per iniciar una prova similar. Entre els col·laboradors de l'ONG hi ha Amazon, Random House i el Govern dels EUA (USAID), a nivell espanyol, edreams i ESADE.

Més econòmic que el paper
Els costos reals d'impressió i distribució d'un llibre poden ser fins a tres vegades més cars en paper que en format electrònic. Una realitat que, en els països desenvolupats, es fa visible amb la creixent i ràpida penetració que el llibre electrònic troba en l'àmbit editorial. A l'Àfrica, i en especial en determinats països de l'Àfrica subsahariana, amb pobres indústries gràfiques i pitjors carreteres, aquest diferencial entre el cost del llibre imprès i el descarregat en format electrònic pot ser de fins a gairebé quatre vegades el preu del llibre digital.

L'explicació a aquest diferencial s'explica en essència per una raó. Els llibres electrònics es distribueixen mitjançant descàrrega a través de les línies de telefonia mòbil, i el seu cost és gairebé nul. El cost de continguts digitals està disminuint ràpidament: molts llibres digitals clàssics i actuals costen la meitat o fins i tot menys que els de tapa dura, i altres són gratuïts.

Evidentment, el lector electrònic encara és un equip car. Però un e-book no és només eina de lectura. És un equip avançat que obre una immensa porta de coneixement a través de milers de llibres o pàgines web com la Wikipedia i mitjans de comunicació. Accedeix a un primer nivell d'una xarxa mundial de coneixement, preàmbul per entrar a la xarxa de xarxes: Internet.

Per què l'Àfrica?
Es pot objectar si l'Àfrica és el millor escenari per posar en marxa un projecte com aquest. La resposta és sí. És un continent en ebullició. Malgrat aquells països on la manca de respecte pels drets humans i la violència generalitzada són tret comú, la població africana, la més jove del món, és una de les més actives i dinàmiques del planeta.

Així mateix, segons un informe del Banc d'Àfrica, un terç dels africans pot considerar-se ja classe mitjana. En aquest sentit, la progressió de xarxes de telefonia mòbil (en la seva modalitat GSM), avança a una velocitat infinitament superior a l'avanç de carreteres i infraestructures viàries. De fet, en la majoria dels països la telefonia mòbil ha arribat abans, amb una acceptable cobertura nacional, que les xarxes de telefonia fixa. Tal com assenyala David Risher "en l'últim trimestre del 2010, Àfrica va arribar i als 547.5 milions d'usuaris davant dels 523.6 de l'Europa occidental".

La introducció del llibre electrònic en països en desenvolupament, en un primer moment, pot semblar un contrasentit. Es tracta d'equips tecnològicament avançats, dependents del subministrament energètic, i el destinatari final sembla, en principi, menys propens a adaptar una nova tecnologia per la seva falta de familiaritat que l'usuari de països més desenvolupats. S'ha demostrat, però, que la manca de les infraestructures bàsiques facilita que moltes d'aquestes societats siguin més flexibles i àgils en adoptar un canvi tecnològic que el consumidor occidental.

Més informació:
ESADE Comunicació
Oriol Llop
Tels. 93 495 20 99 / 679 430 768
oriol.llop@esade.edu
prensa@esade.edu