"El futur d'Europa" al XIII Simposi IQS

“El futur d’Europa” ha estat el tema del XIII Simposi IQS que es va celebrar ahir a la Sala Blava IQS. Com cada any, la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià organitza aquesta trobada anual en la qual congrega més d’una cinquantena de professors, investigadors i P.A.S del centre.

Barcelona, 5 de gener de 2012. Després de tractar aspectes com l’ètica en temps d’Internet, els valors dels joves d’avui o la crisi econòmica, entre d’altres, el simposi d’enguany s’ha centrat en la qüestionada viabilitat del projecte de la Unió Europea.

El Dr. José Sols, director de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià IQS, va parlar durant la seva presentació sobre la dificultat d’Europa per fer front a la crisi econòmica: “Fa uns anys, molts països es van apuntar amb entusiasme al projecte polític de la Unió Europea i a la nova moneda comuna, l'euro; no obstant això, la crisi econòmica, i en particular la dificultat que hem trobat a Europa per afrontar amb unitat de comandament, que sí que tenen, per exemple, Estats Units o la Xina, ha fet que sorgeixin, cada vegada més, veus que qüestionen la viabilitat d'aquest projecte europeu”.

El XIII Simposi IQS va comptar amb la presència de dos experts en la matèria: el Dr. Manuel Montobbio, diplomàtic i doctor en Ciències Polítiques, i el Dr. Eduardo Rojo Torrecilla, doctor en Dret i Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UAB.

Sota el títol “El futur de la construcció europea”, el Dr. Montobbio va presentar una síntesi històrica i filosòfica de la gestació de la Unió Europea, una entitat que va qualificar irònicament d’”OPNI”, “Objecte Polític No Identificat”, pel fet de tractar-se d’un sistema completament nou a la història de la humanitat: “La Unió Europea és una curiosa criatura política, de caràcter ventríloc, amb decisions polítiques, econòmiques i socials preses a Brussel·les, però executades als Estats en forma de legislacions i de polítiques nacionals. En aquest sistema hi ha una primacia del Dret comunitari sobre el Dret nacional, i una superioritat del Tribunal de Luxemburg sobre el Tribunal Suprem de cada nació europea”. El ponent també va valorar positivament el fet que s’hagi creat un nou “nosaltres” entre països que fa unes dècades eren enemics acèrrims. Va parlar sobre la complicada viabilitat de l’euro: “S’ha apostat per una moneda única, l’euro, que segueix el model alemany, encara que res, per exemple, el model de la pesseta espanyola; una moneda comuna, ‘sense tresor europeu’, té una viabilitat molt complicada”.

El Dr. Montobbio va desenvolupar la idea de la necessitat de construir Europa cap enfora, com a actor internacional de primer ordre, i va avisar que Europa està en declivi, especialment, pel ressorgiment simultani de dues potències amb un enorme volum econòmic i demogràfic, la Xina i l’Índia: “La Unió Europea constitueix només un 5% de la població mundial, amb la qual cosa, si tenim un esperit democràtic, no li hauria de correspondre un poder superior a aquest percentatge”. “El gran repte consisteix a passar dels universals tancats als universals oberts, una obertura que no hauria d’aturar-se a Europa, sinó obrir-se a tota la humanitat”, va afegir.

El Dr. Eduardo Rojo Torrecilla va oferir la segona ponència “El futur de l’Europa social: la difícil supervivència de l’Estat del Benestar al nou món global” que podeu seguir al seu blog. El Dr. Rojo Torrecilla va fer una retrospectiva de la gestació històrica de l’anomenada “Europa Social”. Durant l’exposició també va alertar sobre el perill de la supervivència de l’Estat de Benestar: “Aquest sistema polític, econòmic i social, forma ja part de l’imaginari col·lectiu europeu, però s’ha accentuat massa la idea de dret, i poc la de l’esforç col·lectiu que s’ha de fer per mantenir aquest sistema”. Va incidir també en l’alarmant retorn de problemàtiques que en alguns casos corresponen a finals del segle XIX, com són el dret al treballi les condicions laborals, entre d’altres.

Després de les dues ponències, la cinquantena d’assistents van fer uns treballs en grup sobre el que s’havia tractat a la trobada que després van exposar i debatre entre tots.

El XIII Simposi IQS va finalitzar amb la presentació de la xarxa Manresanet. El P. Carles Marcet, sj, coordinador del treball dels jesuïtes a Catalunya, va animar els assistents a participar en aquesta xarxa d’intercanvi i comunicació de jesuïtes i laics, que desitgen viure l’espiritualitat de Sant Ignasi de Loiola. “Manresanet” compta amb centenars de membres que, a més de comunicar-se via online, es troben als quatre encontres presencials que s’organitzen anualment a la Casal Loiola de Barcelona i a la Cova de Sant Ignasi, a Manresa.

Més informació:
Ramon Balasch
Cap de premsa IQS
Tel. 93 582 01 50
info@clipmedia.net
www.iqs.url.edu