El XIV Simposi IQS assenyala com introduir l'ètica en el cor de l'economia

Dr. José Sols: "Ja és hora que comencem a analitzar les realitats econòmiques que apunten amb optimisme cap a una nova manera de fer les coses, que assenyalen que hi ha altres camins possibles a explorar.

Barcelona, 9 de gener de 2013. El passat 3 de gener, es va celebrar el XIV Simposi IQS, organitzat per la Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià, sobre el tema "Economia amb futur". Entre els assistents va haver-hi professors, investigadors, PAS i alumnes de doctorat. Tal com va dir el Dr. José Sols a la introducció a la jornada, "durant aquests últims temps només rebem notícies econòmiques negatives, tant nacionals com internacionals, ja és hora que comencem a analitzar les realitats econòmiques que apunten amb optimisme cap a una nova manera de fer les coses, que assenyalen que hi ha altres camins possibles a explorar".

A la primera ponència l'enginyer Carles de Ahumada va parlar sobre "L'empresa social: el cas de L'Olivera". Carles de Ahumada és enòleg i té estudis d'Enginyeria Industrial. Viu a Vallbona de les Monges des de 1979, on és director de L'Olivera, SCCL, una cooperativa que produeix vins i oli i que integra i promou socialment a persones que pateixen alguna discapacitat psíquica o malaltia mental. És el president de l'Associació Alba de Tàrrega, que també treballa en el terreny de les persones amb necessitats especials. És membre de l'executiva de DINCAT (federació catalana d'entitats que treballen a favor de les persones amb discapacitat), membre del Consell Rector de Coop57, membre del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Costers de Segre, regidor de l'Ajuntament de Vallbona de les Monges, president de l'Associació per al Desenvolupament Integral de la Vall del Corb, i patró de la Fundació Pare Manel i de la Fundació Casa Dalmases.

A la seva ponència, Carles de Ahumada va exposar la història d'aquesta sorprenent cooperativa, en la qual els discapacitats no són objecte d'assistència, sinó treballadors normals en un procés agroindustrial. La tesi principal d'aquesta cooperativa és que la recerca del negoci, intrínseca al nostre sistema econòmic, no està renyida amb el respecte a les persones i a la dignitat humana, en definitiva, amb la dimensió social.

A la segona ponència, el Dr. Pedro M. Sasia, professor de la Universitat de Deusto, va parlar sobre "Finances ètiques: el cas Fiare". Pedro M. Sasia és Doctor en Ciències Químiques per la Universitat del País Basc. Durant vint anys va desenvolupar la seva activitat professional en l'àmbit industrial, principalment en l'àrea mediambiental i de la salut laboral. Durant aquest temps va publicar nombrosos treballs de recerca i patents especialment en el camp del tractament d'aigües. Actualment és professor d'Ètica Cívica i Professional de la Universitat de Deusto, i és membre del Centre d'Ètica Aplicada d'aquesta mateixa universitat, on coordina la línia de recerca en Organitzacions i Transformació Social i el mòdul d'Ètica de les Organitzacions en el Màster en Ètica per a la Construcció Social. Participa en diversos programes de postgrau i formació de directius, com el Màster en Microcrèdits de la Universitat Autònoma de Madrid o el Màster en Cooperació al Desenvolupament de la Universitat del País Basc. És autor de nombrosos articles i ponències sobre temàtiques relacionades amb la responsabilitat social de l'empresa, l'ètica econòmica, l'economia solidària o l'ètica de les organitzacions, així com dels llibres La empresa a contracorriente: cuestiones de ética empresarial, Responsabilidad Social Universitaria: manual de primeros pasos, i Banca Ética y Ciudadanía. És el president de la Junta de Socis del Projecte Fiare de Banca Ètica.

A la seva ponència, el Dr. Pedro M. Sasia va mostrar una altra manera de concebre les finances, no basada en l'única i exclusiva finalitat de fer negoci, sinó recuperant la seva vocació històrica inicial de mitjà per possibilitar el funcionament de l'economia productiva. Fiare no treballa amb microcrèdits (destinats exclusivament a ajudar a persones o grups amb molt pocs recursos), sinó amb crèdits completament normals, en alguns casos d'un volum molt important, però amb els quals es persegueix donar suport l'economia real, productiva, amb una forta dimensió social, i no es busca el simple negoci, tot i que aquest òbviament hi hagi de ser present. La dimensió ètica i social d'aquest tipus de finances suposa un paradigma nou en la concepció de l'economia financera.

A la tercera i última ponència, el Dr. Flavio Comim, professor de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul, Brasil, va parlar sobre "L'economia social i el desenvolupament humà al Brasil". El Dr. Flavio Comim és economista del desenvolupament. És professor associat del Centre of Development Studies de la Universitat de Cambridge, Anglaterra i Visiting Fellow del St. Edmund's College de Cambridge, i també del Departament de Filosofia de la Universitat de Harvard. Va ser economista sènior per Nacions Unides al Brasil, fet que el va portar a coordinar l'Informe sobre el desenvolupament humà de Nacions Unides (PNUD) del Brasil 2009-2010. Actualment és consultor per al Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Panamà, i per UNESCO al Brasil. Va ser consultor d'altres agències de l'ONU, com la FAO, PNUMA i OMS, amb treballs realitzats a Àfrica i a Europa de l'Est. Ha publicat Gender, Capabilities and Equality, coeditat amb Martha Nussbaum (Cambridge University Press, 2013), Children and the Capability Approach, amb Mario Biggeri i Jerome Ballet (Palgrave McMillan, 2011), Capabilities & Happiness, amb Luigino Bruni i Maurizio Pugno (Oxford University Press, 2009), i The Capability Approach, amb Mozaffar Qizilbash i Sabina Alkire (Cambridge University Press, 2008). Té diverses publicacions en revistes, com Review of Political Economy, History of Political Economy, Journal of International Development i Development, entre d'altres.

A la seva ponència, el Dr. Flavio Comim va exposar què s'entén per desenvolupament humà (un concepte que va canviant dècada rere dècada) i com es pot mesurar. Va mostrar que l'economia ha estat excessivament centrada en el quantitatiu, en el mesurable, i ha deixat de banda el qualitatiu, allò difícilment mesurable, però fonamental en la vida humana. Va mostrar com funcionaria molt millor una economia centrada en el desenvolupament humà, en lloc d'estar només en el creixement del PIB. Va posar nombrosos exemples a partir de la seva experiència internacional com a assessor de Nacions Unides per al desenvolupament humà.

El Dr. Pere Regull, director general IQS, va fer la cloenda del Simposi subratllant que les tres ponències, des d'angles i trajectòries molt diferents, com són una cooperativa amb discapacitats, una banca ètica i un conjunt d'estudis i programes de desenvolupament humà a Amèrica Llatina, tenien en comú el seu afany per introduir l'ètica en el cor de l'economia. Va agrair als professors José Sols i Albert Florensa, organitzadors del Simposi, que, "una vegada més, ens hagin obert finestres al món".

El Simposi va acabar amb un dinar de tots els assistents.

Més informació:
Ramon Balasch
Cap de premsa IQS
Tel. 935 820 150
info@clipmedia.net
www.iqs.url.edu