Mor el diplomàtic català Francesc Vendrell, doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull

Un català universal

Durant l’acte d’investidura del doctorat honoris causa, Josep Maria Carbonell, llavors degà de la FCRI Blanquerna-URL i padrí de Vendrell, es va referir a la seva figura com a “català universal” i es va remuntar al segle XIII per situar la seva figura en una tradició diplomàtica catalana: “Són molts els nostres conciutadans que en el camps de les arts, les ciències i les lletres s’han guanyat un reconeixement ampli, de ressò internacional”. I va remarcar que  “Vendrell és un d’aquests catalans universals i representa, de veritat, sense artifici i sense que hàgim de recórrer a la hipèrbole, la vocació d’un tarannà secular que posa en primer terme les virtuts associades a la contenció i la sobrietat, la recerca de l’acord i l’entesa com a valor primordial de les relacions entre els éssers humans i les seves organitzacions, des dels grups representatius de totes les condicions fins als mateixos estats”.

Un forjador de la pau

Carbonell va definir Vendrell com una persona activa, compromesa amb la contemporaneïtat, que va mantenir sempre amb dignitat el respecte pel seu país; amb una formació molt sòlida i una carrera professional molt intensa, basada en la dedicació i l’aprenentatge; com un assessor valuós de diversos organismes que confien en la seva opinió; i també com un alt diplomàtic forjador de la pau amb gran disposició per al diàleg, que va aconseguir moltes fites al llarg de la seva carrera en la mediació de conflictes, amb una aportació destacada en dues matèries d’interès tant humà com universal: els Drets Humans i els processos de democratització.

Per la seva banda el rector de la URL, en aquell moment, Josep Maria Garrell, va destacar que el Dr. Vendrell en el seu mestratge va donar clares indicacions de com ell entenia, i de com va exercir, les relacions internacionals, la mediació i la negociació en els conflictes. Parlava de buscar “les finestres d’oportunitat”, “d’actuar amb humilitat”; ens parlava també de la importància de la mediació ben entesa, de la negociació com a component inherent de la seva feina, de l’assessorament i, sobretot, dels “bons oficis”. Terme, el de “bons oficis”, que és ambigu però alhora molt clarificador del què ha de tenir un bon diplomàtic”. 

En l’acte d’investidura va quedar palesa la llarga experiència docent de Vendrell durant la seva intervenció magistral (que podeu trobar en el llibret dels discursos de l'acte) que es va centrar en l’exposició de les diferents categories de conflictes, en alguns dels quals havia intervingut personalment.