El Premi Nobel de Química David W. MacMillan, investit doctor honoris causa per la URL

A continuació, Ana Belén Cuenca, professora catedràtica del Departament de Química Orgànica i Farmacèutica d’IQS-URL, ha fet l’elogi dels mèrits de l’homenatjat. Ha exalçat la seva tasca científica en l’àmbit que li va valdre el Premi Nobel de Química l’any 2021, l’organocatàlisi asimètrica, i els seus avenços notables en la recerca en catàlisi foto-redox.

Ho ha fet remarcant, per sobre de tot, la seva humilitat, empatia i entusiasme. “Dave té una infinitat d'èxits com a gran científic que és. Cert. Però també té un fantàstic i aclaparador carisma, un enorme sentit de l'humor, és un fantàstic professor i millor mentor. David és capaç de convertir una classe de química en un concert de rock, li apassiona explicar bé un concepte químic, és un “ésser ensenyant”, un comunicador excepcional…”.

Cuenca ha valorat molt especialment la seva capacitat de connexió amb els qui l’envolten. “Es presenta tot reconeixent amb llibertat i honor el seu humil origen i, des d'aquesta capacitat de situar-se lliurement davant del seu interlocutor, eleva el respecte per la història personal de qui té al davant, i opta per agrair i recordar allò que li han aportat les persones amb qui ha compartit i comparteix la seva vida, la seva família, els seus mestres, els seus estudiants, els seus col·legues, els seus referents… Aquest és el calibre humà i científic del professor que avui tenim l'honor de tenir amb nosaltres”.

Durant el seu discurs, han merescut una menció especial Sebastià Julià, d’IQS-URL, i el seu equip, amb qui MacMillan manté una relació d’estima i respecte mutu des de fa anys gràcies a la seva feina fundacional en el camp de l’organocatàlisi.

Tot seguit s’ha procedit amb el ritual d’investidura de doctor honoris causa, amb la imposició dels atributs cerimonials: el diploma, el birret, l’anell i els guants.

Un cop investit, MacMillan ha ofert el seu discurs d’agraïment. “És un gran honor rebre un doctorat d’aquesta notable institució, i és amb gran orgull que m’uneixo a la increïble família de la Universitat Ramon Llull. Bé, no sé si oficialment puc dir que soc membre d’aquesta universitat, però no m’importa (...) perquè després d’haver passat temps amb molts dels professors i recercadors del departament de química de la URL, ja estic llest per ser el graduat més recent d’aquesta universitat!”

A continuació, amb sentit de l’humor i anècdotes personals, MacMillan ha compartit tres claus per a la vida. “Moltes persones em pregunten quines són les lliçons principals que m’hagin ajudat a guanyar un Premi Nobel... i, honestament, no en tinc ni idea! Però he pensat que us podria explicar alguna cosa sobre qui soc, d’on vinc i com hi vaig arribar, incloent tres lliçons que han estat imprescindibles en la meva vida i la meva carrera”:

Lliçó 1: “És genial aprendre dels altres, però sempre seguint el teu propi camí”
“Quan era adolescent, el meu germà gran Iain (....) va ser la primera persona que vaig conèixer que va estudiar a la universitat. I ho va fer en contra dels desitjos dels meus pares, que es pensaven que era una excusa per estar quatre anys més sense treballar! (...) Però, quan es va graduar, va aconseguir una feina... amb un sou més alt que el que el meu pare havia guanyat mai”. Des d’aleshores, els pares de MacMillan li van insistir que havia d’anar a la universitat a estudiar el mateix que el seu germà. “Però el meu germà va estudiar Física, i a mi no m’agradava gens... Afortunadament, al nostre currículum també hi havia classes de Química, i a segon ens van explicar la Química Orgànica. Per primer cop vaig viure una classe que no era només una lliçó, sinó una revelació (...) i va acabar convertint-se en una passió. (...) És a dir, la moral de la història és que el meu germà era el millor referent que hauria pogut tenir, sense ell avui no seria aquí... però, si hagués intentat seguir el seu camí en camp de la Física, en comptes de trobar el meu, hauria estat desgraciat i hauria acabat fracassant”.

Lliçó 2: “Que no et venci el fracàs, és simplement una altra paraula per dir experiència”
“Com que m’agradaven tant la lliga de futbol americà, la televisió dels Estats Units i la música indie americana, se’m va acudir la idea d’anar als Estats Units a estudiar el doctorat. Als 80, a Gran Bretanya, la forma de fer-ho era contactar directament amb algun professor amb qui un volgués estudiar... vaig escriure 19 cartes a 19 professors de diferents universitats americanes. (...) Quatre mesos més tard, vaig rebre només una resposta. El professor Hal Moore, de la Universitat de Califòrnia, Irvine (UCI) em va escriure dient, bàsicament, ‘Ets un ximple. Als Estats Units no pots pretendre estudiar un doctorat a base d’enviar cartes! Aquí tens un formulari. Usa’l!’ Ho vaig fer i, uns mesos més tard, em van acceptar a la UCI i vaig marxar cap als Estats Units. (...) M’agrada explicar aquesta història perquè, tot i que vaig fer una mica el ridícul, també va ser la manera en què vaig acabar aconseguint anar a Estats Units!”.

Lliçó 3: “Intenta riure cada dia. La vida pot ser seriosa, però no sempre t’has de prendre massa seriosament a tu mateix”
“Quan vaig rebre el Premi Nobel, em va fer il·lusió anar-hi vestit amb un kilt. El vaig encarregar i me’l van fer arribar el dia mateix de la cerimònia... i era preciós, però extremadament estret! Vaig estar arrossegant-me tota la cerimònia, fent tot de passetes curtes i maleint el sastre... fins que, quan vaig tornar a l’hotel, amb els amics i la família, em van fer notar que estava fixat amb un fil perquè no perdés la forma durant el transport... Aquella nit celebrava que era una mena de gran savi? Vam riure moltíssim, i sempre em fa riure molt veure les fotos de la cerimònia, amb el meu kilt apretat”.

Finalment, Josep A. Rom, rector de la URL, ha agraït MacMillan per haver acceptat aquest premi. “També cal felicitar a IQS Engineering. Gràcies degà, gràcies comunitat de professors i gràcies Direcció General de l’IQS per proposar el Dr. MacMillan com a doctor honoris causa de la nostra universitat. L’honor de l’IQS és l'honor de tota la Universitat Ramon Llull.”

El rector ha elogiat el caràcter de MacMillan: “Avui premiem un doctor honoris causa, un mestre de l'honor. (…) Honor és un concepte complex, però tots podem compartir la idea que parlem d'una manera d'actuar, del resultat d'un treball, que té un impacte positiu en la societat. L'honor és fill de la virtut. De la virtut de treballar i treballar perquè la utilitat del nostre treball sigui un benefici, una manera molt generosa d'honrar als altres.” Rom ha prosseguit “A vegades, la gent opina que els professors universitaris pequem de supèrbia intel·lectual (…) una predisposició cap a l'arrogància, a demostrar-li constantment als altres que sabem més, que pensem més, que som més intel·ligents. (…) Som tan superbs com el tòpic que ens representa? No ho crec, (…) aquest acte és la demostració que el professorat també és alumnat. Avui manifestem en veu alta que el Dr. MacMillan és algú a qui respectem, algú que ha aconseguit arribar on nosaltres no hem arribat. Aquest homenatge que ens serveix per recuperar la nostra identitat d'alumnes”.